Hi
ha moments vitals en què la descàrrega d’adrenalina, la passió o la intensitat
del sentiment fan que puguem experimentar uns plaers intensos –d’aquells que
ens deixen sense alè–, però el cert és que aquests instants no acostumen a ser
fruit de la quotidianitat. En el dia a dia, en canvi, anem experimentant petites
coses que –segons l’estat emocional en el què ens trobem– es poden transformar
en sensació de benestar o, fins i tot, en plaer. Suposo que el pas dels anys fa
que hi siguem més sensibles i que passem a reivindicar aquestes sensacions
simplement perquè potser estem més saturats de grans emocions, o perquè es fan
més esporàdiques, o, fins i tot, perquè el temps s’escurça i cada cop ens
queden menys voltes al compta-quilòmetres.
Cadascú
té un marcador i unes referències que li són pròpies –és allò que té
d’enriquidor la diversitat. Algunes, però, acostumen a ser força comunes, i encara
més quan la ubicació geogràfica o la cultura són similars. Al nostre país, i a
les regions veïnes de muntanya, hi ha una sensació força agradable, que és veure
com cau la neu espessa i posa; és un plaer sentir alhora el silenci i la pau de
la vall. Seguint amb la vessant de la naturalesa, l’olor de la pluja fresca
damunt la terra, sentir el brogir del riu, escoltar ulls clucs la remor de les
onades, o encara despertar amb un dia de sol esplendorós, són sensacions que
segurament ens retornen a algun plaer ancestral.
De
forma menys poètica –però igualment eficaç–, pots trobar una sensació similar
amb aquella cançó que sents a la radio del cotxe o al fil musical del centre
comercial, que et remunta i et dóna ganes irreprimibles de cantar-la o
ballar-la; o encara, quan et poses al llit i gaudeixes del frec d’uns llençols
nets i olorosos; què dir de quan tens la sorpresa de trobar un bitllet oblidat
en alguna butxaca o en una bossa; o sentir la flaire del pa fresc passant
davant del forn; o aconseguir aquell resultat que tant anhelaves; o estar assegut
en la foscor del cinema gaudint d’una bona pel·lícula; i menjar unes preses de
xocolata després de la feina cansosa... Són petits gestos fugissers que canvien
l’estat anímic per una bona estona.
Celebrant
el mes de l’amor i l’amistat, i a pocs dies de la festa comercial de Sant
Valentí, també cal recordar els plaers senzills i intensos de les mostres
d’afecte: les rialles dels éssers estimats, la nota amorosa que et deixa un
fill o un amant, el WhatsApp o la trucada d’un amic des de la llunyania,
aquelles flors o aquell regalet que t’arriba d’imprevist, estar xerrant amb una
amiga sense veure passar el temps, fer un sopar d’amics compartint un bon vi i
menges especials entre rialles, trobar-te per casualitat amb algú que aprecies...
Finalment,
n’hi ha tants de moments que produeixen plaer que se’m fa curta la columna. Seria
bo –des de la nostra diferència– que cadascú de nosaltres redactés la seva
pròpia llista de plaers senzills, com una manera de provar-nos que el camí vers
la felicitat està fet de petites coses al nostre abast, o simplement per
recordar-nos, com diu un proverbi francès, que el més gran dels pecats és no
tenir plaers...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada