20 de març 2017

Modals d’avui 20-03-2017 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



La nostra vida quotidiana es troba emmarcada per unes normes de convivència basades essencialment en el respecte i l’educació, allò que ens han ensenyat a casa des de petits o que el frec a frec de la vida adulta ens ha après.
Així, resulta obvi que truquem a les portes tancades abans d’entrar, que saludem quan entrem o sortim d’un lloc en el que s’hi troben més persones, que respectem els torns de paraula en una conversa plural, o que no aixequem la veu en una discussió per acalorada que sigui. En el tracte el més senzill és demanar les coses si us plau, agrair allò que se’ns ofereix, no riure’s de les dificultats dels altres, excusar-se o demanar perdó per qualsevol error i, en definitiva, ser amable amb tothom, coneguts o no.
A l’hora de menjar, mantenir l’esquena recta, no posar els colzes a la taula o menjar amb la boca tancada i sense fer soroll, són uns mínims d’obligat compliment. Igualment, a l’hora de contactar amb les persones –amb lleugeres variacions segons els països– no s’acostuma telefonar ni visitar la gent abans de les 9 del matí ni després de les 9 del vespre, encara que l’ús de les xarxes socials i la generació a la que es pertany també poden fer variar la cosa.
Quant als transports públics, encara veig alguna vegada com algun jove cedeix el seu seient a una persona gran o a una dona embarassada, el què em fa valorar l’educació rebuda a casa seva. Pel que fa a l’entrada i a la sortida, no tothom entén que abans d’entrar s’ha de deixar sortir, molt simple però poc freqüent. De la mateixa manera, en els locals públics mantenir la porta oberta pels que venen just al darrera és un mínim.
Quan et presenten algú, a banda de l’encaixada o l’abraçada de rigor, és important mirar la persona als ulls i –amb facilitat o no– mantenir-hi una mínima conversa. Al telefonar és bàsic identificar-se, contrastar que no s’està molestant l’interlocutor (sobretot si és per mòbil), per finalment anar al motiu de la trucada. I una cosa molt bàsica i de tots els temps, en la què conflueixen la higiene i l’educació, és que en cas de tenir tos, esternuts o badalls, s’ha de posar la mà davant de la boca.
Una de les situacions que més pena fa és, en els espectacles de música clàssica, el fet que cada cop més veiem una manca de respecte pels artistes, però també per a la resta d’espectadors. Costa entendre com són recurrents les persones que parlen durant l’espectacle –de fet, quan es tanquen els llums les converses s’han d’acabar–, que tussen o esternuden sorollosament al bell mig d’un instant màgic de l’actuació, per no mencionar els que masteguen xiclet amb la boca oberta, fent gaudir la flaire de menta o de maduixa a tota la fila; i què dir dels que juguen amb el mòbil amb la il·luminació al màxim, o dels que s’aixequen i marxen al mig de l’espectacle amb poca discreció No entraré a valorar els aplaudiments a destemps, no tothom té la obligació de saber quan toca o no aplaudir; en aquest cas el més senzill és ser prudent i seguir l’exemple de la resta d’espectadors. Per la meva part, només espero que cada cop més persones puguin accedir a la música clàssica, que és un dels grans plaers de la vida i un privilegi pels humans; això sí, respectant els altres i evolucionant i innovant, però sense crispetes.

Allò que en una altra època en deien modals s’ha anat adaptant als nous temps, arribant fins avui, en què si bé es celebra la república independent de la nostra casa i la llibertat en tant que respecte dels drets de cadascú, no podem oblidar que l’ordre i la convivència obeeixen al respecte dels drets de tots.


13 de març 2017

Andorra al món 13-03-2017 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


M’agrada estar assabentada de tot allò que passa al meu país, com segurament molts de vosaltres, així cada dia que puc sobrevolo de bon matí les notícies que publiquen els mitjans digitals i m’aturo a llegir amb més deteniment allò que em crida l’atenció. Al voltant del migdia m’arriba, a més, una notificació per Internet de les notícies en les que Andorra ha sortit mencionada al llarg de les darreres 24 hores, i és aquí on m’adono que les nostres realitats quotidianes transmeses pels mitjans nacionals no tenen sovint gaire a veure amb allò que es comenta fronteres enllà.
Si em permeteu faré un resum d’allò que s’ha comentat a l’exterior aquesta darrera setmana (del 5 al 12 de març) i que potser no ens ha arribat a tots.
En l’àmbit empresarial, ens hem assabentat via França que Coca-Cola serà el nou distribuïdor de Nestea al nostre país; notícies empresarials britàniques informen també de la distribució en exclusiva de nous dispositius mèdics. El diari espanyol El economista ens informa, gràcies a un comunicat de l’empresa xinesa Huawei, que aquesta darrera és l’adjudicatària d’Andorra Telecom per la remodelació de la xarxa de fibra del país. Des de Luxemburg una notícia ens deia que la xarxa mòbil d’Andorra és el tercera més segura d’Europa, i La Vanguardia explica els nostres canvis fiscals òptims per atraure la inversió estrangera.
En l’àmbit dels successos i de les malifetes, a Colòmbia ha estat notícia Enric Ghisays, que en una fase prèvia d’imputació ha explicat a la justícia com va fer d’intermediari per desviar diners públics i suborns via Panamà i Andorra. A Espanya, diferents mitjans s’han fet ressò de la denúncia contra una empresa de transport en helicòpter, adjudicatària del Servei Català de Trànsit, que la família Pujol hauria, suposadament, utilitzat per transportar diners  cap a Andorra. A França, l’assassinat de la família Troadec s’ha relacionat amb Andorra, on semblaria que una de les víctimes havia amagat la part del botí que havia heretat i que hauria estat el mòbil del crim; també se’ns hi ha mencionat en diferents mitjans en analitzar si l’augment de les taxes sobre el tabac a França estimula el contraban i el crim organitzat.
En l’àmbit esportiu, tant a Espanya com a França es feien ressò de l’equip Reale Avintia Racing, que presentava als cims d’Andorra la nova Ducati de Grand Prix. les notícies franceses que comentaven els resultats del Freeride World Tour a Fieberbrunn mencionaven en diferents ocasions Andorra com a referència dels passats campionats.
La climatologia també ha fet parlar: diferents mitjans francesos es feien eco de la tempesta Zeus, que va deixar anar ràfegues de vent de més de 175 km/h al Port d’Envalira. Una notícia espanyola s’ha fet ressò del rodatge de la sèrie Twin Peaks, de Cesc Gay, al nostre país. Una mica més lluny, a Alemanya, ha aparegut a SVZ un article promocionant Andorra com a destinació turística, com també a Grindtv, mentre que a Eslovènia s’han fet ressò del magnífic Valira verd del que vam gaudir uns dies.
En definitiva: quantes d’aquestes notícies coneixíeu?




6 de març 2017

Robots sexuals 06-03-2017 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



Ja fa anys que el món de la robòtica es troba en plena expansió; segurament molts ja hem pogut veure en alguna ocasió aquestes eines tan interessants destinades a la neteja de la casa o a la programació de la llar, als processos industrials o, fins i tot, al suport a certes discapacitats. Aquestes darreres setmanes el tema ha tornat a sortir amb força als mitjans espanyols, en presentar un nou tipus de bordell a Barcelona en el què es pot mantenir relacions sexuals amb nines de silicona hiperrealistes, fetes a imatge i semblança de jovenetes sexis.

Un periodista –aparentment mogut per l’interès informatiu– s’ha dedicat a visitar i practicar in situ allò que ja es promociona en una web comercial de l’empresa Lumidolls: mantenir sexe en el primer bordell d'Europa de nines inflables. Pot disposar d’Aki, un personatge del manga, de Leyza, una nina africana, de Niky, una nina caucàsica, i de Lily, una d’imatge asiàtica. Són joguines que tenen molt èxit al Japó, la meca d'aquest tipus de fetitxes sexuals, una mena de maniquins articulats amb trets molt marcats i pits prominents. Li diuen al periodista que cada nina val uns 5.000 euros i que passar una hora amb una d'elles li costarà 120 euros. Un cop la cita concertada, es troba amb un contratemps: sembla que a la nina que havia reservat li ha foradat un pit, amb una queixalada o un mastegot, un client agressiu, però li arreglen per que no perdi la tanda. Un cop al lloc, li expliquen que les sex dolls són nines dissenyades per practicar sexe. Són peces úniques fetes de silicona quirúrgica, mesuren entre 1,60 i 1,70 metres, pesen quaranta quilos i l'esquelet conté unes varetes metàl·liques flexibles que els hi permeten articular-se i posar-se en postures variades. Precisen que cada nina té tres orificis de 17 centímetres de profunditat: boca, vagina i anus. Pel que fa a la higiene, les renten abans i després de cada ús amb un sabó desinfectant d’ús hospitalari; tanmateix, li recomanen utilitzar un preservatiu.

Estalviaré als lectors la resta de l’experiència; lliure a cadascú de creure o d’investigar si hi ha hagut, o no, un final feliç.

El cert és que el més digne de menció, a banda de l’experiència del periodista, són els comentaris i el debat que ha provocat aquesta història: des de les persones que planyen les nines, passant per les que es preocupen per la part higiènica o les que veuen aquesta relació denigrant per als usuaris, que no poden sentir el calor o l’afecte humà; també hi ha les que ho assimilen al tracte que es dóna a les prostitutes...

Per la meva part, m’agradaria fer-ne una lectura positiva –no desproveïda de provocació. Aquestes nines encara no són capaces d'interactuar ni intel·lectualment ni emocionalment amb els seus usuaris, però els avenços en el camp de la intel·ligència artificial són tals que segurament no passaran gaires anys fins que això sigui possible, i a un preu prou accessible per a què qualsevol persona que ho desitgi en pugui tenir una –o més– a la seva disposició. I si bé l'opinió pública sol ser molt més lenta que els mercats a l'hora d'assimilar els nous avanços tecnològics, tot indica que la tendència seguirà creixent. Tan de bo el sexe amb robots esdevingui una realitat –sense perjudici de les relacions interhumanes– marcant la desaparició de la prostitució i de la violència de gènere.