20 de febr. 2017

Transparència i responsabilitat 20-02-2017 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Aquesta darrera setmana crec que gran part de la població d’Andorra ens hem quedat en estat de xoc en assabentar-nos de l’arrest d’uns polítics i d’un càrrec públic, en el marc de la investigació d’un afer relacionat amb malversació de fons i amb falsedat documental. Al voltant d’aquest tema hem pogut escoltar i llegir molts comentaris, des de lloar que la democràcia i la justícia funcionen amb normalitat a casa nostra –com en qualsevol altre estat de dret–, de defensar la presumpció d’innocència dels detinguts, de felicitar la justícia i la policia per la investigació duta a terme, i molts altres, sense acabar de trobar, però, una reflexió més profunda sobre la manca de transparència en els afers públics, o sobre la responsabilitat política.
El cert és que històricament no sempre s’ha estat molt curós en l’ús del diner públic, com tampoc s’ha mirat molt prim en allò que ara en diuen tràfic d’influències, i que tots –en ser el nostre país tan petit– hem conegut de primera mà, en algun moment o altre, algun cas més o menys flagrant. Però bé, ara això pertany al passat, les noves regulacions legals han fet que aquells hàbits tolerats –però no menys criticats– hagin esdevingut delictes amb noms i cognoms.
Aquests canvis legislatius haurien hagut de marcar un abans i un després en la manera de gestionar l’erari i els afers públics. Malauradament, sembla que encara pesa –i molt– la manera de fer d’èpoques pretèrites, i més encara quan constatem que aquest tipus d’actuacions ens posen a l’alçada dels nostres germans més grans, els països veïns. Deixant de banda la reacció de descontentament que poden tenir els ciutadans, que no poden disposar d’aquestes facilitats o d’aquests beneficis, com també la incomprensió que senten quan veuen de quina manera les administracions es gasten o inverteixen els diners en temes que no estan encaminats a millorar la qualitat de vida o a resoldre qüestions apressants per a ells (com per exemple la caixa de la seguretat social), amb els seus problemes personals se’ls fa difícil pensar en solucions per que aquestes situacions no es perpetuïn.
És aquí on haurien d’intervenir els partits polítics, aplicant allò que tan sovint esmenten en els seus programes electorals però que, també malauradament, sempre acaben reressagant: mesures eficaces per promoure la transparència dins l’administració i una regulació específica sobre la responsabilitat política. Perquè el que sí queda clar és que, davant la disparitat de valors –o les interpretacions més o menys laxes en les formes– dels que arriben a gestionar la cosa pública, cal evidentment reforçar el marc normatiu per tal d’evitar situacions més que irregulars.
Tot i el bon funcionament de la nostra democràcia, com deia a l’inici, ha arribat un moment en què no és suficient la confiança cega als governants, ni l’intercanvi de preguntes i de respostes entre els nostres representants polítics, ni els mecanismes de control institucionals. Els ciutadans tenim el dret –i l’obligació– de poder exigir transparència, perquè s’implementin mecanismes d’accés a la informació pública i normes de bon govern com a eix principal de qualsevol acció política. Perquè, cal recordar-ho, els diners i els béns que s’hi gestionen són els nostres, els teus, els meus, els de tots.




6 de febr. 2017

Els plaers senzills 06-02-2017 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



Hi ha moments vitals en què la descàrrega d’adrenalina, la passió o la intensitat del sentiment fan que puguem experimentar uns plaers intensos –d’aquells que ens deixen sense alè–, però el cert és que aquests instants no acostumen a ser fruit de la quotidianitat. En el dia a dia, en canvi, anem experimentant petites coses que –segons l’estat emocional en el què ens trobem– es poden transformar en sensació de benestar o, fins i tot, en plaer. Suposo que el pas dels anys fa que hi siguem més sensibles i que passem a reivindicar aquestes sensacions simplement perquè potser estem més saturats de grans emocions, o perquè es fan més esporàdiques, o, fins i tot, perquè el temps s’escurça i cada cop ens queden menys voltes al compta-quilòmetres.
Cadascú té un marcador i unes referències que li són pròpies –és allò que té d’enriquidor la diversitat. Algunes, però, acostumen a ser força comunes, i encara més quan la ubicació geogràfica o la cultura són similars. Al nostre país, i a les regions veïnes de muntanya, hi ha una sensació força agradable, que és veure com cau la neu espessa i posa; és un plaer sentir alhora el silenci i la pau de la vall. Seguint amb la vessant de la naturalesa, l’olor de la pluja fresca damunt la terra, sentir el brogir del riu, escoltar ulls clucs la remor de les onades, o encara despertar amb un dia de sol esplendorós, són sensacions que segurament ens retornen a algun plaer ancestral.
De forma menys poètica –però igualment eficaç–, pots trobar una sensació similar amb aquella cançó que sents a la radio del cotxe o al fil musical del centre comercial, que et remunta i et dóna ganes irreprimibles de cantar-la o ballar-la; o encara, quan et poses al llit i gaudeixes del frec d’uns llençols nets i olorosos; què dir de quan tens la sorpresa de trobar un bitllet oblidat en alguna butxaca o en una bossa; o sentir la flaire del pa fresc passant davant del forn; o aconseguir aquell resultat que tant anhelaves; o estar assegut en la foscor del cinema gaudint d’una bona pel·lícula; i menjar unes preses de xocolata després de la feina cansosa... Són petits gestos fugissers que canvien l’estat anímic per una bona estona.
Celebrant el mes de l’amor i l’amistat, i a pocs dies de la festa comercial de Sant Valentí, també cal recordar els plaers senzills i intensos de les mostres d’afecte: les rialles dels éssers estimats, la nota amorosa que et deixa un fill o un amant, el WhatsApp o la trucada d’un amic des de la llunyania, aquelles flors o aquell regalet que t’arriba d’imprevist, estar xerrant amb una amiga sense veure passar el temps, fer un sopar d’amics compartint un bon vi i menges especials entre rialles, trobar-te per casualitat amb algú que aprecies...

Finalment, n’hi ha tants de moments que produeixen plaer que se’m fa curta la columna. Seria bo –des de la nostra diferència– que cadascú de nosaltres redactés la seva pròpia llista de plaers senzills, com una manera de provar-nos que el camí vers la felicitat està fet de petites coses al nostre abast, o simplement per recordar-nos, com diu un proverbi francès, que el més gran dels pecats és no tenir plaers...




5 de febr. 2017

Marca Andorra 30-01-2017 El Periòdic d´Andorra - La finestra oberta


Ja n’hem parlat altres vegades, però arribats als moments actuals –després d’una forta crisi de reputació, sobretot de cara als veïns més propers– cal reprendre la idea de reinventar la Marca Andorra.
La definició més genèrica de “marca” apunta que és una estratègia per capitalitzar la reputació d'un país en els mercats internacionals. Sovint, i equivocadament, es confon amb una imatge o una campanya de promoció turística, però realment és molt més que això: és una proposta de valor basada en trets diferencials d’allò que ofereix un país als seus visitants i inversors, tant reals com potencials.
En una època en què els països competeixen cada cop amb eines més potents per atreure el turisme i la inversió, Andorra segueix sent poc coneguda, més enllà dels estats veïns; quan ho és, es troba infravalorada, quant no desprestigiada. A banda d’altres canvis més profunds que tots esperem arribin algun dia, un primer pas necessari és reinventar la Marca Andorra, per tal de presentar-nos com cal internacionalment.
De moment, la iniciativa de reconstruir aquesta marca s’ha llençat des de la CEA, i cal recordar quins en són els passos a seguir: en primer lloc cal comptar amb la participació del màxim d’agents possibles, des dels polítics, els econòmics i, ben entès, la ciutadania. Per aquest motiu s’ha elaborat una primera enquesta, oberta a tots els residents, per tal de concretar la percepció interna que es té sobre les forces i les debilitats, però també sobre les oportunitats i les fortaleses del nostre país, amb, a més, unes pinzellades d’allò que ens fa definir-lo i dels models en què ens agradaria emmirallar-nos.
La segona etapa consistirà en una altra enquesta, internacional aquest cop, que ens ha de permetre saber –de forma qualitativa– quina és la percepció que es té d’Andorra a l’estranger, una etapa molt important ja que és allí on ens agradaria ser coneguts i poder influir. El tercer pas ens portarà a fer l’anàlisi de totes les dades anteriorment recollides, per arribar a definir els valors de la Marca Andorra i la seva missió de cara al futur.
Aquest treball després s’haurà de desenvolupar al més alt nivell i sota la responsabilitat dels governants, amb la participació dels diferents sectors implicats: l’econòmic, el cultural, l’educatiu, el de la comunicació, el de la sanitat, etc..., per crear una estratègia per a la marca i la seva comunicació, de forma global però també desenvolupada específicament per a cada sector.
El perill es trobarà –com experiències passades ens ho han demostrat amb tants i tants estudis sense resultats realitzats en els darrers quaranta anys– en implementar un pla que permeti fer l'estratègia tangible, desenvolupar un sistema perquè les diferents organitzacions involucrades en el projecte cooperin coordinadament, defugint d’interessos particulars o d’influències polítiques partidistes.

Si som conscients que les marques influencien la manera en què veiem el món i el com triem visitar una destinació o invertir-hi, ens cal apostar per una marca diferenciadora per competir millor en els mercats internacionals, presentant l'essència d’allò que som i que ens fa únics. El compromís o l’estratègia posterior, però, ho hauran de demostrar: haurem de provar que tenim una identitat suficientment forta per ser únics, però en positiu i amb qualitat. Un repte immens.