20 de febr. 2017

Transparència i responsabilitat 20-02-2017 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Aquesta darrera setmana crec que gran part de la població d’Andorra ens hem quedat en estat de xoc en assabentar-nos de l’arrest d’uns polítics i d’un càrrec públic, en el marc de la investigació d’un afer relacionat amb malversació de fons i amb falsedat documental. Al voltant d’aquest tema hem pogut escoltar i llegir molts comentaris, des de lloar que la democràcia i la justícia funcionen amb normalitat a casa nostra –com en qualsevol altre estat de dret–, de defensar la presumpció d’innocència dels detinguts, de felicitar la justícia i la policia per la investigació duta a terme, i molts altres, sense acabar de trobar, però, una reflexió més profunda sobre la manca de transparència en els afers públics, o sobre la responsabilitat política.
El cert és que històricament no sempre s’ha estat molt curós en l’ús del diner públic, com tampoc s’ha mirat molt prim en allò que ara en diuen tràfic d’influències, i que tots –en ser el nostre país tan petit– hem conegut de primera mà, en algun moment o altre, algun cas més o menys flagrant. Però bé, ara això pertany al passat, les noves regulacions legals han fet que aquells hàbits tolerats –però no menys criticats– hagin esdevingut delictes amb noms i cognoms.
Aquests canvis legislatius haurien hagut de marcar un abans i un després en la manera de gestionar l’erari i els afers públics. Malauradament, sembla que encara pesa –i molt– la manera de fer d’èpoques pretèrites, i més encara quan constatem que aquest tipus d’actuacions ens posen a l’alçada dels nostres germans més grans, els països veïns. Deixant de banda la reacció de descontentament que poden tenir els ciutadans, que no poden disposar d’aquestes facilitats o d’aquests beneficis, com també la incomprensió que senten quan veuen de quina manera les administracions es gasten o inverteixen els diners en temes que no estan encaminats a millorar la qualitat de vida o a resoldre qüestions apressants per a ells (com per exemple la caixa de la seguretat social), amb els seus problemes personals se’ls fa difícil pensar en solucions per que aquestes situacions no es perpetuïn.
És aquí on haurien d’intervenir els partits polítics, aplicant allò que tan sovint esmenten en els seus programes electorals però que, també malauradament, sempre acaben reressagant: mesures eficaces per promoure la transparència dins l’administració i una regulació específica sobre la responsabilitat política. Perquè el que sí queda clar és que, davant la disparitat de valors –o les interpretacions més o menys laxes en les formes– dels que arriben a gestionar la cosa pública, cal evidentment reforçar el marc normatiu per tal d’evitar situacions més que irregulars.
Tot i el bon funcionament de la nostra democràcia, com deia a l’inici, ha arribat un moment en què no és suficient la confiança cega als governants, ni l’intercanvi de preguntes i de respostes entre els nostres representants polítics, ni els mecanismes de control institucionals. Els ciutadans tenim el dret –i l’obligació– de poder exigir transparència, perquè s’implementin mecanismes d’accés a la informació pública i normes de bon govern com a eix principal de qualsevol acció política. Perquè, cal recordar-ho, els diners i els béns que s’hi gestionen són els nostres, els teus, els meus, els de tots.