Fa pocs dies diversos mitjans es feien ressò del darrer
estudi publicat per l’associació Save the Children, sobre quin és l’estat de la
situació dels infants al món i molt concretament de les nenes; un estudi, com
sempre, alarmant, que mostra una massa minsa evolució. Entre les conclusions,
allò que ha despertat més interès –perquè no deixa de ser reiteratiu– és el fet
que les nenes es queden enrere.
En base a uns indicadors –que
valoren qüestions com el matrimoni infantil,
l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva de qualitat, la
llibertat d’expressió i de presa de decisions, l’accés al coneixement i a la
formació per arribar a prosperar, o la paritat política– han establert un
rànquing dels països en funció de les oportunitats que tenen les nenes.
Andorra no surt a la classificació, però podem veure com
Suècia, Finlàndia i Noruega encapçalen la classificació, sense sorpresa. Altres
països que ens són més propers, com Espanya i França, es troben respectivament
en el desè i el divuitè llocs, mentre que Portugal es ocupa el vuitè. Un dels
països on també ens podríem emmirallar –per la qüestió de l’avortament–,
Irlanda, s’allunya fins al lloc 29.
Malgrat la distància que es veu entre els 144 països
considerats i tot i constatar que els pitjors llocs on ser nena són els països
més pobres del món –els vint països de la part final de l'índex són els que
tenen menys ingressos de l'Àfrica subsahariana–, una espurna d’esperança es
troba en el fet que alguns països amb baixos ingressos demostren que el canvi
és possible.
Rwanda, per exemple, té la major proporció de dones
parlamentàries del món, i també ho està fent relativament bé en la prevenció de
matrimoni infantil i l'embaràs adolescent, en comparació amb altres països amb més
ingressos. Nepal és un altre país de baixos ingressos que ha millorat, amb una bona
taxa entre les nenes de finalització de l'escola secundària –el 86%, el mateix
percentatge que a Espanya.
En contraposició, alguns països rics es posicionen molt
pitjor que d’altres més pobres: Austràlia, per exemple –que es el número 2 mundial
en l'Índex de Desenvolupament Humà del PNUD–, es troba en el lloc 21 en aquest
estudi, degut a la seva baixa proporció de paritat política i a una alta taxa
de fecunditat de les adolescents; uns factors que trobem de forma similar al
Regne Unit, al Canadà i als EUA (32è lloc, darrera d’Algèria), agreujats en
aquest darrer cas per una important taxa de mortalitat materna.
Sense espai per aprofundir més en la classificació, el
que sí veiem és que les nenes tenen majors oportunitats en els països que
compleixen certes condicions: paritat de gènere en la política, control en la
salut reproductiva, eradicació del matrimoni infantil, accés a l’educació igualitari,
atenció sanitària suficient per reduir al màxim la mortalitat materna.
Així que ja sabem el què ens toca: si volem que les nenes
siguin lliures per viure, per aprendre i per prosperar arreu, hem de promoure
la igualtat de gènere amb totes les seves conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada