7 de nov. 2016

Quin futur per a les nenes? 07-11-2016 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



Fa pocs dies diversos mitjans es feien ressò del darrer estudi publicat per l’associació Save the Children, sobre quin és l’estat de la situació dels infants al món i molt concretament de les nenes; un estudi, com sempre, alarmant, que mostra una massa minsa evolució. Entre les conclusions, allò que ha despertat més interès –perquè no deixa de ser reiteratiu– és el fet que les nenes es queden enrere.
En base a uns indicadors que valoren qüestions com el matrimoni infantil, l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva de qualitat, la llibertat d’expressió i de presa de decisions, l’accés al coneixement i a la formació per arribar a prosperar, o la paritat política– han establert un rànquing dels països en funció de les oportunitats que tenen les nenes.
Andorra no surt a la classificació, però podem veure com Suècia, Finlàndia i Noruega encapçalen la classificació, sense sorpresa. Altres països que ens són més propers, com Espanya i França, es troben respectivament en el desè i el divuitè llocs, mentre que Portugal es ocupa el vuitè. Un dels països on també ens podríem emmirallar –per la qüestió de l’avortament–, Irlanda, s’allunya fins al lloc 29.
Malgrat la distància que es veu entre els 144 països considerats i tot i constatar que els pitjors llocs on ser nena són els països més pobres del món –els vint països de la part final de l'índex són els que tenen menys ingressos de l'Àfrica subsahariana–, una espurna d’esperança es troba en el fet que alguns països amb baixos ingressos demostren que el canvi és possible.
Rwanda, per exemple, té la major proporció de dones parlamentàries del món, i també ho està fent relativament bé en la prevenció de matrimoni infantil i l'embaràs adolescent, en comparació amb altres països amb més ingressos. Nepal és un altre país de baixos ingressos que ha millorat, amb una bona taxa entre les nenes de finalització de l'escola secundària –el 86%, el mateix percentatge que a Espanya.
En contraposició, alguns països rics es posicionen molt pitjor que d’altres més pobres: Austràlia, per exemple –que es el número 2 mundial en l'Índex de Desenvolupament Humà del PNUD–, es troba en el lloc 21 en aquest estudi, degut a la seva baixa proporció de paritat política i a una alta taxa de fecunditat de les adolescents; uns factors que trobem de forma similar al Regne Unit, al Canadà i als EUA (32è lloc, darrera d’Algèria), agreujats en aquest darrer cas per una important taxa de mortalitat materna.
Sense espai per aprofundir més en la classificació, el que sí veiem és que les nenes tenen majors oportunitats en els països que compleixen certes condicions: paritat de gènere en la política, control en la salut reproductiva, eradicació del matrimoni infantil, accés a l’educació igualitari, atenció sanitària suficient per reduir al màxim la mortalitat materna.

Així que ja sabem el què ens toca: si volem que les nenes siguin lliures per viure, per aprendre i per prosperar arreu, hem de promoure la igualtat de gènere amb totes les seves conseqüències.