28 de nov. 2016

El perill de la soledat 28-11-2016 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Els estudis diuen que mai hi havia hagut entre la població mundial tantes persones –i de totes les edats– amb malalties mentals, entenent aquestes en un sentit ampli que abasta des de les patologies greus que requereixen l’internament del malalt, passant pels trastorns alimentaris, fins les crisis d’ansietat o les fòbies. Pel que diuen els entesos, sembla que hi ha un munt de raons per les quals apareixen aquests trastorns, però alguns apunten que la causa subjacent seria la mateixa: els éssers humans pateixen de soledat, de falta de sociabilització.
És evident que l’entorn econòmic i social actual empeny a “l’èxit” mitjançant la competitivitat i l’individualisme. Des de la infantesa, a l’escola, fins arribar a la vida laboral –els seleccionadors de personal diuen tenir en compte, a més dels coneixements propis de la feina, les habilitats socials de la persona i la seva implicació en activitats socials i esportives–, la realitat és que es valora bàsicament la facilitat per interactuar, però des de la superficialitat, ja que allò que realment es premia és l’afany de superació, que passa, malauradament, pel “chacun pour soi et Dieu pour tous”. Encara que el nostre benestar està intrínsecament vinculat a la relació amb els altres, l’entorn ens mostra, per exemple, que accedir a una universitat o trobar una feina és una lluita descarnada contra una multitud d'altres persones, tan desesperades com nosaltres, per ocupar unes minses places.
Paral·lelament –el passat “Black Friday” ens ho demostra–, el consumisme omple el buit social, produint un alleujament fugaç que no compensa perquè, de fet, intensifica la comparació social, creant sovint més frustració. Com ja he comentat en altres ocasions, el fet d’estar a les xarxes socials també empeny a l’aïllament, sota una aparent unió, proximitat i contacte; la realitat és que només es mostra la cara més positiva o, puntualment, el succés. La facilitat del clic i del comentari breu, tot i transmetre una sensació de calidesa o de reforç, no impedeix que aquesta s’acabi ràpidament.
Una sèrie de treballs de neurocientífics assenyalen que el dolor social i el dolor físic són processats de la mateixa manera i pels mateixos circuits neuronals. També confirmen que, tant en els éssers humans com en altres mamífers socials, el contacte social redueix el dolor físic i que l'afecte és un poderós analgèsic. Les persones que pateixen negligència emocional a la llarga tenen una salut mental més fràgil, fins i tot pitjor que la de les persones que pateixen abusos físics.
No sorprèn que l'aïllament social estigui fortament associat amb la depressió, el suïcidi, l'ansietat, l'insomni, la por i la percepció d'amenaça. Allò que sorprèn més és descobrir la gamma de malalties físiques que causa o exacerba: pressió arterial alta, malalties del cor, accidents vasculars, disminució de la resistència als virus, i un llarg etcètera. Els estudis ho confirmen: la solitud té un impacte comparable a fumar 15 cigarrets al dia i redueix el control dels impulsos, la qual cosa porta a l'obesitat o a la compra impulsiva i fa augmentar, en un 26%, el risc de mort prematura.

Quina n’és la solució? Sens dubte unes polítiques públiques més proactives, però també una revisió dels valors socials, tant col·lectivament com individual.