A hores d’ara ja sabem que és
impossible viure sense publicitat. Tot allò que es compra i es ven disposa de
multitud de mitjans i plataformes per promocionar-se i, així, convèncer els
consumidors i els usuaris de les bondats d’uns o altres productes. El que sí
s’ha aconseguit amb l’evolució de la societat i del temps és que la publicitat
es pugui emmarcar dins d’uns límits, no solament legals però també morals, procurant,
en benefici de tothom, eradicar les publicitats enganyoses i discriminatòries.
Tot i aquesta evolució cap a una menor
manipulació de la informació i cap a una major diversitat i equitat en el rol
de les persones dins de les publicitats –molt concretament a Europa–, al final
ens adonem que no s’ha assolit del tot. De manera recurrent, moltes veus –tant
de publicistes com d’usuaris– tornen a alçar la veu, de forma unilateral o
mitjançant associacions, per reclamar una publicitat més igualitària,
integradora i amb una base ètica.
Una pregunta a fer al carrer seria:
com és una publicitat ètica? I crec que ens podríem endur moltes sorpreses amb
les respostes, ja que poques són les persones que dediquen un mínim de temps a
analitzar allò que veuen (per cert, tant en l’àmbit de la publicitat com en la
d’altres qüestions més importants, com la informació o la política en general).
Algunes pistes per a la reflexió.
Darrera una publicitat hi ha una
marca; si aquesta practica una política de producció i comercialització justa,
els productes o els serveis que publicitarà gaudiran d’una major credibilitat
social. Si, per exemple, produeix roba o cafè mitjançant l’explotació de menors
en països del tercer món, qualsevol imatge publicitària –per estètica que sigui–
no podrà fer oblidar el fons de la qüestió: es tracta d’una empresa o una marca
fora dels criteris ètics de les societats més avançades.
De la mateixa manera, si la
publicitat “ven” productes adreçats a la dona, caldrà veure quina és la imatge que
presenten de la dona consumidora. En aquest cas, la maduresa reflexiva farà que
hi vulguem trobar tot tipus de dones, de diferents ètnies, de diferents edats i
fora del motlle estètic habitual, tan pesant per a moltes.
Si entrem a valorar els missatges
indirectes, també ens trobarem amb molts tòpics i amb estereotips lligats al
gènere, a l’ètnia o a l’edat. Aquí també ens caldrà ser extremadament vigilants,
per no caure en paranys grollers tan bàsics com els rols que juguen els
protagonistes en els anuncis. Cal superar d’una vegada per totes les rosses
tontes i sexis, el personal de servei llatinoamericà, els mascles peluts i
hipsters contraposats als andrògins i fràgils –segons del producte que es
tracti–, per no parlar dels padrins sords i pagesos o –com comentava en la
columna de fa uns dies– de la star porno feminista que exalça un esdeveniment
promogut per un bordell.
Aquest és un tema que donaria molt de sí; malauradament
l’espai és limitat. Bàsicament cal recordar l’absoluta necessitat d’esdevenir
uns consumidors i uns usuaris –en definitiva uns ciutadans– conscients, crítics i reivindicatius, si
volem assolir una societat madura, informada i sense manipular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada