24 d’oct. 2016

Publicitat igualitària 24-10-2016 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



A hores d’ara ja sabem que és impossible viure sense publicitat. Tot allò que es compra i es ven disposa de multitud de mitjans i plataformes per promocionar-se i, així, convèncer els consumidors i els usuaris de les bondats d’uns o altres productes. El que sí s’ha aconseguit amb l’evolució de la societat i del temps és que la publicitat es pugui emmarcar dins d’uns límits, no solament legals però també morals, procurant, en benefici de tothom, eradicar les publicitats enganyoses i discriminatòries.
Tot i aquesta evolució cap a una menor manipulació de la informació i cap a una major diversitat i equitat en el rol de les persones dins de les publicitats –molt concretament a Europa–, al final ens adonem que no s’ha assolit del tot. De manera recurrent, moltes veus –tant de publicistes com d’usuaris– tornen a alçar la veu, de forma unilateral o mitjançant associacions, per reclamar una publicitat més igualitària, integradora i amb una base ètica.
Una pregunta a fer al carrer seria: com és una publicitat ètica? I crec que ens podríem endur moltes sorpreses amb les respostes, ja que poques són les persones que dediquen un mínim de temps a analitzar allò que veuen (per cert, tant en l’àmbit de la publicitat com en la d’altres qüestions més importants, com la informació o la política en general).
Algunes pistes per a la reflexió.
Darrera una publicitat hi ha una marca; si aquesta practica una política de producció i comercialització justa, els productes o els serveis que publicitarà gaudiran d’una major credibilitat social. Si, per exemple, produeix roba o cafè mitjançant l’explotació de menors en països del tercer món, qualsevol imatge publicitària –per estètica que sigui– no podrà fer oblidar el fons de la qüestió: es tracta d’una empresa o una marca fora dels criteris ètics de les societats més avançades.
De la mateixa manera, si la publicitat “ven” productes adreçats a la dona, caldrà veure quina és la imatge que presenten de la dona consumidora. En aquest cas, la maduresa reflexiva farà que hi vulguem trobar tot tipus de dones, de diferents ètnies, de diferents edats i fora del motlle estètic habitual, tan pesant per a moltes.
Si entrem a valorar els missatges indirectes, també ens trobarem amb molts tòpics i amb estereotips lligats al gènere, a l’ètnia o a l’edat. Aquí també ens caldrà ser extremadament vigilants, per no caure en paranys grollers tan bàsics com els rols que juguen els protagonistes en els anuncis. Cal superar d’una vegada per totes les rosses tontes i sexis, el personal de servei llatinoamericà, els mascles peluts i hipsters contraposats als andrògins i fràgils –segons del producte que es tracti–, per no parlar dels padrins sords i pagesos o –com comentava en la columna de fa uns dies– de la star porno feminista que exalça un esdeveniment promogut per un bordell.

Aquest és un tema que donaria molt de sí; malauradament l’espai és limitat. Bàsicament cal recordar l’absoluta necessitat d’esdevenir uns consumidors i uns usuaris –en definitiva uns ciutadans conscients, crítics i reivindicatius, si volem assolir una societat madura, informada i sense manipular.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada