3 d’oct. 2016

Erotisme polèmic 03-10-2016 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Fa pocs dies vaig compartir per Facebook el curt promocional del Saló Eròtic de Barcelona, amb la pregunta “Transgressió i provocació per l’erotisme, lliga no?”. Curiosament, tot i que van haver-hi dos comentaris d’amics –el primer deia “boníssim” i l’altre “molt ben fet”– i un munt de persones que el van penjar a la seva vegada amb comentaris elogiosos, ningú va respondre a la pregunta ni va trobar-hi, aparentment, res a redir. El cert és que el vídeo va esdevenir viral i no van tardar a aparèixer –per fi– les veus crítiques que esperava.
Deixant de banda la idea del vídeo –que, sota el nom de “Pàtria”, es presenta com una denúncia de l’Espanya d’avui, tot aconseguint lligar provocació i transgressió per cridar l’atenció–, així com la realització a càrrec d’un “gran” del porno i que sembla prou ben feta, al darrera s’amaguen altres qüestions que personalment em provoquen força basarda.
En primer lloc, no accepto el cinema pornogràfic, bàsicament perquè ha contribuït i segueix contribuint a transmetre una imatge desvaloritzant de la dona, segueix influint negativament en la joventut i –segons els darrers estudis realitzats en països escandinaus, que ja he comentat en alguna columna anterior– té un impacte en la violència de gènere.
En segon lloc –tal i com s’ha dit en alguna altra tribuna–, l’argument recull moltes de les queixes que van sorgir dels indignats i que després van reprendre nous moviments polítics a Espanya, però sense aconseguir donar respostes o solucions reals i pràctiques, només apuntades d’una manera superficial o com a boutade.
En tercer lloc, i parlant ja del Saló Eròtic, fa dies que cueja el tema de la contractació de personal voluntari per part de l’organització que, aparentment, no pot comptar amb personal remunerat. Però el més gros i que no tothom sap, és que qui organitza el Saló és una coneguda xarxa de prostíbuls que té com a activitat comercial el lloguer de cossos femenins pel plaer de senyors complaents i sobretot complaguts, que segueixen, ai las, comerciant amb persones com si fossin nines inflables.
Què voleu, una –que és com és– es rebel·la, i a risc de que em tornin a titllar de feminista (un honor) no em puc estar d’opinar públicament sobre un tema en el què no he canviat d’opinió ni un mil·límetre des de que vaig tenir ús de raó. Puc acceptar perfectament que un Saló –sigui quina sigui la seva temàtica– s’hagi de promoure i que tot allò que en faci parlar i ajudi a la seva promoció –com un vídeo que es torna viral a les xarxes– sigui benvingut; ara bé, que l’organitzador sigui una empresa quina activitat mercantil és comerciar amb les persones no ho puc admetre: les dones no són mercaderies i punt.
L’altra cosa que em grinyola és l’instint gregari imperant. Es pot constatar a les xarxes, on notícies, vídeos, poesies, es reprodueixen a l’infinit sense saber que molt sovint les notícies són falses o obsoletes, els vídeos tenen interessos obscurs i les poesies o les frases fetes no tenen res a veure amb els autors a qui s’atribueixen. Pasteur deia que s’ha de cultivar l’esperit crític però sembla que queda erm.