10 d’oct. 2016

El masclisme dels esquirols 10-10-2016 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



De vegades et trobes amb notícies que forcen a somriure. Aquest va ser el cas d’un article recent que recollia el resultat de l’estudi realitzat per un equip d’investigadors, publicat per la Royal Society Open Science, sobre els hàbits dels esquirols en les diferents estacions de l’any. Si bé l’interès a la base era descobrir com distribuïen les seves energies segons l’època de l’any, en fer l’anàlisi de les dades es van sorprendre d’algunes diferències patents segons si l’esquirol era mascle o femella. Així, si bé el període d’hibernació era força similar per a tots, mostrava com l’època anterior d’activitat –en la qual toca recol·lectar aliments per enfrontar l’hivern– era força superior en el cas de les femelles que en el dels mascles.
Pel que sembla, la supervivència d’aquests animalons (com la de tants altres) es basa essencialment en aquesta activitat de recol·lecció. Passada la hibernació, han de reprendre forces i recuperar el pes perdut, i això els porta naturalment a menjar molt; també, a anar trobant i portant cap al seu cau tots els aliments que poden, per tal de constituir un estoc suficient per enfrontar l’hivern següent. Però també han de trobar el temps necessari per la reproducció i “l’educació” de la seva progenitura.
¿Cal aclarir que qui afronta el calendari més carregat són les femelles? Gràcies a uns collars fotosensibles col·locats al coll dels esquirols, els investigadors van constatar que el temps que les femelles passaven fora del cau era superior al dels mascles, de la mateixa manera que l’activitat física realitzada. Com que les femelles han de menjar més que els mascles per poder assegurar la gestació, l’alletament i l’acompanyament dels petits, es mostren molt més actives, alternant activitat exterior (recol·lecta d'aliments) i interior (cura dels petits i estocatge de queviures).
Els mascles, per la seva part, passen molt més temps a l'exterior del niu familiar; tot i participar en la recol·lecció, ho fan a un ritme molt més lent que les femelles. Els estudiosos expliquen que no van poder arribar a saber què feien els esquirols mascles tanta estona fora del cau; pressuposen que, senzillament, es queden a gaudir del sol –allò estrany seria que estiguessin al bar fent la cervesa, però, qui ens diu que no tenen alguna activitat similar?
Els investigadors, a més, han extret una altra conclusió, en observar com els esquirols mascles són molt més sovint preses d’animals depredadors com les aus rapinyaires, les serps o les guineus. Pensen que això deu ser fruit de la seva tendència més mandrosa a parar el sol, a diferència de les esquiroletes, molt més treballadores.

Es fa molt difícil extrapolar la realitat dels esquirols a la realitat dels humans... o no? Al Quebec diuen que un home sense dona no aguanta l’hivern.