Llegia fa pocs dies un interessant
article de Manuel Escudero i Ignacio Muro sobre el fet que l'economia digital i,
per derivació, la informació digitalitzada han provocat uns canvis transcendentals.
Per una banda, el capitalisme necessita cada vegada menys contingut de treball
productiu i, en paral·lel, sorgeixen noves activitats socialment útils que
ocupen cada vegada més persones. La fins ara lògica mercantil del capitalisme evoluciona
afermant una nova noció de progrés social i d'avanç de la humanitat.
De fet, els dos experts expliquen
les mutacions que ja han començat a produir-se i que creuen que esdevindran
preponderants en el futur immediat, en temes tan cabdals com la divisió del
treball i l’ocupació –i la desocupació– laboral. Així –tal com hem llegit en
tantes obres del què semblava ciència ficció–, veuen que els robots passaran a
convertir-se en objectes d'ús general en tot tipus d’activitats, reemplaçant efectius
humans de qualificació mitjana, i que els avanços en intel·ligència artificial
faran innecessaris molts perfils d'especialistes creatius. Aquestes
transformacions portarien, també segons els referits experts, a desigualtats
creixents entre capital/treball i accentuarien les diferències entre la renda
del 20% de professionals altament qualificats i la del 80% de la resta de
treballadors.
Si, d’una banda, diagnostiquen que
la desigualtat i la desocupació creixents seran els senyals d'identitat d'un
futur proper –en el qual el sistema no solament necessitarà cada cop menys
volum de treball productiu, sinó que, a més, no serà capaç de retribuir el
treball amb remuneracions suficients per garantir un nivell de vida digne–, també
vaticinen una depressió conseqüent del mercat. Una solució per compensar les
desigualtats entre assalariats i desocupats passaria per la ja famosa renda
bàsica universal.
Hi haurà també uns canvis –que a
hores d’ara ja s’han començat a notar– quan es retorni a noves maneres
d’intercanviar, fora de l'esfera del mercat, amb unes interaccions que afavoriran
els modes de distribució i de consum oberts, lliures i sense preu; dins de
l’entorn digital, en trobem un exemple amb la Wikipedia, un projecte obert i
col·laboratiu que ha construït l'enciclopèdia més vasta del món. Els experts
apunten, però, que no sempre serà així. Les noves maneres col·laboratives es
poden inserir en processos més complexos, en els quals la lògica mercantil acabi
sent dominant; en aquest cas esmenten com a exemple el lideratge d’Android –el
sistema operatiu de Google per a mòbil–, degut a la seva capacitat per créixer
i adaptar-se a diferents requeriments dels fabricants a partir d'un nucli de
codi obert i lliure, de preu zero al mercat. Per tant, prediuen acabaran
convivint unes xarxes d'aplicacions que combinen contribucions universals i
compartides, no mercantils, amb altres d’exclusives, regides per la lògica del
cost i el benefici tradicional. Tot plegat i per resumir entre
d’altres: auguren la transició des del sistema capitalista a un altre de nou,
el postcapitalisme –en el qual el mercat i el capital coexistiran de manera
creixent, i amb un sector de l'economia que no operarà amb la lògica del benefici,
ni amb la lògica del mercat.
El temps ens dirà si aquestes prediccions
s’acompleixen o si els humans amb la nostra intel·ligència –artificial o no- encara
som capaços de capgirar els pronòstics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada