Aquests darrers dies està
fent furor a les xarxes l’espot que ha presentat una coneguda marca d’embotits
espanyola, que torna a reunir Carmen Maura, Rossy de Palma, Maria Barranco i
altres actrius que, en el seu moment, van trencar esquemes a la pel·lícula d’Almodóvar
“Dones a la vora d’un atac de nervis”. L’espot –que pretén denunciar l’estat
d’estrès permanent en què viuen les dones– es desenvolupa en el restaurant “deliciosa calma”, on es pot gaudir de
suculentes menges amb noms plens d’humor –m’agraden particularment el plat
“tinc potes de gall, i què?” i l’acompanyament “em rellisca”. És una campanya
comercial més, però que ha intentat promoure un nou model de dona i un nou
model de vida, en acord amb els temps que vivim.
És cert que la saturació
d’activitats i l’estrès que comporta no és una qüestió d’avui; gairebé sempre –des
de temps immemorials, podríem dir–, les càrregues de les dones han estat
feixugues i al llarg dels darrers cent anys s’hi han afegit noves responsabilitats,
provocant unes situacions sovint insostenibles. No entraré avui en el perquè ni
en el com d’aquests desequilibris: ja sabem que venim del patriarcat amb una
societat marcadament desigual, en detriment de les dones i en benefici dels
mascles dominants.
Cal dir però que l’actual
situació d’estrès gairebé permanent no és només una exclusiva femenina. Si bé
nosaltres hem d’aprendre a fer mil equilibris per conciliar feina, família i
projectes personals, el cert és que cada cop més homes també
pateixen estrès, però per uns altres motius. Com deia fa pocs dies l’Amat Molero
Borràs en el seu bloc, els homes s’estan trobant cada cop més abocats a una
mena de drama masculino-emocional per al qual no estan preparats i s’enfronten
dia sí dia també a preguntes molt diferents de les que podien plantejar-se els
seus progenitors: “Què ens passa als homes amb les emocions? Com
influeix el gènere en la nostra intel·ligència i desenvolupament emocional? Què
hi té a veure el fet de ser homes amb la nostra vivència més íntima i
emocional? Quins límits i barreres tenim en aquest món dels sentiments? Com
influeix el patriarcat en la nostra socialització emocional?”.
Sens dubte unes preguntes interessants, però que no
sempre troben resposta, simplement perquè la mateixa societat patriarcal que ha
creat els estereotips de gènere que tant han malmès la gent femenina també han
causat estralls en la gent masculina. ¿Com es pot fer el pas del model d’home
fort, guerrer, independent, centrat en la perpetuació de l’espècie, a l’home
sensible, pacífic, corresponsable de la llar i de la família, i emocionalment vulnerable?
Com diu Molero “...visibilitzar,
explorar, incorporar i fomentar l’obertura, la consciència i l’expressió de les
emocions i els sentiments és, per a mi, una necessitat i aposta vital, personal
i política. Estic una mica fart de l’excés de teoria i inconsciència emocional i de les limitacions
que el gènere ens imposa en tot aquest món.” Perquè, sí, els homes també
volen reivindicar la seva part emocional i sentimental sense prejudicis, poder
expressar les seves passions i les seves pors sense frens i poder plorar i
riure sense vergonya.
Després de tants anys en què les dones intentem conquerir
el nostre lloc en el territori masculí, arriba l’hora en què els homes
necessiten justament ocupar una part de l’espai que altres homes ens havien
reservat i els havien negat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada