De bon matí els canals de
notícies ens expliquen en qualsevol idioma allò que hem de saber: la política,
els escàndols, els successos, les catàstrofes –que sempre n’hi ha en algun racó
de món– o la meteorologia –no sé perquè, sempre expliquen la del dia anterior
abans de parlar de la previsió del dia, que és la que realment ens interessa, però
bé, és el que hi ha.
Després a treballar unes
hores i, entremig, connexió als mitjans d’Andorra via Twitter, per veure les
notícies d’aquí, per llegir les columnes dels teus opinadors de capçalera –no
sempre encertats, però és cert que es fa difícil mantenir el múscul de l’opinió
periòdica amb criteri– i, si escau, retuitejar alguna notícia que encaixa amb els
teus cavalls de batalla.
Tot i continuar treballant
cal estar atent als missatges dels nombrosos grups de whatsapp en què et trobes,
bé per gust o bé per necessitat: el familiar, els dels amics, els de la feina;
curiosament, és una comunicació flaix que de ser molt útil pot passar a ser assetjadora
per la repetició, la insistència o l’hora d’emissió, quan no resultar un
exercici d’endevinació atzarós per entendre missatges críptics (que no
encriptats) plagats d’emojis.
Si l’hora de dinar ho
permet, cop d’ull a la premsa dels països veïns, zapping i escolta d’alguna de
les tertúlies radiofòniques nacionals, procurant concentrar-se en la que compta
amb millors temes i tertulians –exercici a voltes difícil per les barreges
improbables i els discursos sempre tan políticament correctes i reiteratius.
A la tarda continuar amb la
feina, però també atents al telèfon, no sigui que algun missatge se’ns pugui
escapar. A l’hora d’anar a comprar o de fer esport interactuar amb el millor
ànim possible amb comerciants, dependents o companys de gimnàs, que, segons el
dia i les presses, no són precisament els que més ens interessen. I en tornar a
casa després d’enllestir tots els temes pendents, uns moments de recés per
remirar les xarxes. El capvespre és més aviat hora del Facebook i d’Instagram, on
veiem tot allò que els nostres amics o contactes volen ensenyar de la seva vida
i on compartim allò que volem exposar de la nostra, gairebé sempre magnífiques
fotos, moments de felicitat, de gaudir i de compartir, tot i que alguns pesats
(entre els quals m’incloc, ¿oi Yvan Lara?) també aprofitem per penjar articles
de divulgació o de conscienciació dels temes que més ens interessen (personalment,
sobretot política, igualtat i feminisme).
Després d’uns breus i sovint
intensos diàlegs familiars –en persona, telefònicament o via Skype– i si el
temps ho permet, uns instants de lectura abans d’apagar el llum de la tauleta
de nit.
És llavors, en la foscor i
en el repàs de l’activitat del dia, quan aquells que no cauen rendits en els
braços de Morfeu s’adonen de la lleugeresa i la velocitat del temps que passa,
i es fan els bons propòsits de prendre-s’ho amb més calma, de reservar algun
moment per la contemplació, d’aprofundir el vessant relacional centrant-se més en
les trobades reals amb els que ens importen de veritat, i –sobretot i el més
difícil– de trobar algun moment de reflexió en un estat de consciència plena
sense pol·lució exterior. Perquè no n’hi ha prou amb viure la vida, a més ha de
tenir algun sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada