En els darrers
decennis, en el nostre àmbit geogràfic més proper, hem pogut veure com els
estudiants més dotats –es trobin en el sistema en què es trobin– són orientats
i empesos amb energia cap a les branques tecnològiques de l’àmbit formatiu. És fàcil
constatar que vivim, cada cop més, en un món dirigit per tecnològics (que no
científics) amb unes especialitzacions marcades en l’àmbit financer, perquè
l’èxit avui passa per la tecnologia, la rendibilitat i –en alguns sectors– per
la innovació, i se sobreentén que els de les branques literàries, jurídiques o
purament científiques no resulten aptes per a aquestes responsabilitats. Però el
cert és que, darrerament, molts estudis sobre recursos humans i sobre cerca de treballadors
apunten que –tot i la facilitat en trobar especialistes– la gran dificultat se
situa en trobar perfils polivalents, orientats a les persones (també a
resultats, això sí) i més encara amb capacitat creativa. On es troba l’error?
Sembla que en els processos d’orientació, però també en els processos rígids de
formació –des de l’escola fins a l’ensenyament superior–, excessivament
enfocats a resultats, poc proclius a desenvolupar la creativitat i encara menys
a facilitar-ne l'aprenentatge.
Si mirem alguns dels grans
èxits d’emprenedoria dels darrers temps veiem com han estat obra de persones
amb poca formació universitària i amb una nul·la experiència directiva ni
financera: Steve Jobs va deixar la carrera als 6 mesos de començar-la; però es
va apassionar per l’electrònica, els jocs, la cal·ligrafia, i va fer un retir espiritual
a l’Índia; Bill Gates va començar a crear programes als 13 anys, va col·laborar
–recolzat per la seva mare– activament amb diferents oenagés i, tot i començar
a estudiar informàtica, es va llançar a crear la seva empresa abandonant tota
la resta; avui, a més de la seva fortuna, se’l coneix bàsicament per la seva
filantropia. Mark Zuckerberg va crear la seva primera xarxa abans d’entrar a la
universitat; al cap de poc temps Harvard el va denunciar per infringir la
seguretat informàtica i violar les polítiques de privadesa i de propietat
intel·lectual de la universitat, i va abandonar la carrera després de crear
Facebook; deixant de banda la polèmica que l’envolta, no es pot negar la seva
capacitat creativa. Cal dir que aquests exemples, sorgits del famós somni
americà del self-made man, poc tenen
a veure amb la realitat de la nostra vella Europa.
Tothom demana organitzacions
més innovadores, professionals més creatius i joves emprenedors, però això
implica canviar moltes coses: en el procés formatiu, incorporant sistemes i
metodologies per desenvolupar la creativitat, i això de forma transversal i
igualitària en tots els estudis, ja siguin literaris, tecnològics, científics o
de formació professional; però, també, reveure els valors que transmet la pròpia
societat. Els milenials ja ens van
reclamar una nova forma de viure i treballar, com la de crear productes i
serveis; i ara, amb l’arribada de la generació Z –crescuda en mig de la crisi–,
allò veritablement important ja no és el resultat, sinó el camí per arribar-hi,
gaudint del passeig amb qualitat de vida: més enllà de forjar-se un currículum,
també aposten per la sostenibilitat, la felicitat i per regenerar el seu entorn,
amb noves maneres de pensar i de fer.
*Paraules de Jacques
Attali
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada