21 de març 2016

Hem perdut el tren? 21-03-2016 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Aquesta passada setmana vaig tenir el plaer d’assistir a la conferència “La transformació digital en retail”, organitzada pel Chapter d’antics alumnes d’ESADE a Andorra, i dic el plaer perquè va resultar una xerrada amena, dinàmica, reptadora, en què un dels ponents, Antonio Ibañez –soci de Daemon Quest Deloitte Espanya–, ens va posar al dia de les darreres tendències digitals en el món del comerç. Va començar recordant l’Andorra de fa trenta anys, aquella que resultava ser un pol d’atracció turístic-comercial de primer ordre per als veïns espanyols, que ens visitaven captivats per la concentració d’establiments comercials, per la diversitat de marques que no arribaven encara al seu país i per la gamma de productes als preus més competitius. Després, però, va confessar la decepció que havia tingut en visitar el centre d’Andorra darrerament, ja que no quedava rastre ni de l’exclusivitat ni de la diferenciació i, pitjor encara, en veure la nul·la adaptació a les darreres tendències en comercialització. En poques paraules ens va deixar clar el missatge: Andorra havia perdut el tren...
Aquesta observació –d’una persona que feia anys que no visitava Andorra– és coincident amb la de molts altres visitants i no gaire allunyada de la dels professionals que fa anys que treballem en planificar la reactivació comercial i turística del país. No va deixar de resultar –més enllà de la boutade– una provocació necessària per fer reaccionar els assistents i, potser també, posar-los sobre avís de la presentació –que es faria l’endemà– de les primeres constatacions diagnòstiques del pla estratègic del turisme de compres, encarregat pel Ministeri de Turisme (un estudi més, després de tots els que ja s’han fet els darrers trenta anys).
Efectivament, segons les notícies aparegudes als mitjans dissabte, el diagnòstic del nou estudi apunta que al dia d’avui encara hem de superar febleses, com una atenció al client deficient, la manca d’innovació en els sistemes de venda, la poca presència de marques de gamma alta, la necessitat de millora dels espais de lleure (però segurament també de molts espais comercials), i també, com ja sabem, la necessitat d’actuacions sobre els locals buits que tant perjudiquen les artèries comercials. Com ja es va poder llegir a les xarxes durant el cap de setmana, aquestes febleses ja les coneixem des de fa temps, però sembla que ningú vulgui o pugui posar-hi remei.

El que cal entendre, però, és que més enllà dels diagnòstics, el que ens cal és aplicar els objectius, estratègies i accions que se’n deriven per superar les febleses, i sobretot –no em canso de repetir-ho des d’aquesta columna i des de fa anys– cal voluntat política i empresarial per dur-les a terme. Perquè no serveix de res que els professionals del país treballem en establir diagnòstics i dissenyar plans estratègics –com tampoc serveix que vinguin professionals de fora a repetir-ho trenta vegades més i amb uns honoraris molt més sucosos, això sí– si al darrera no hi ha l’empenta obligada i la indispensable inversió pública i privada per que les coses canviïn de debò. Si volem que Andorra torni a pujar al tren –a un d’alta velocitat i no a un carrilet– creiem en ella, apostem per la seva gent i donem-nos mitjans per pagar-ne el bitllet.