8 de març 2016

8 de Març del 2016


Avui #8deMarç un nou Dia Internacional de la Dona sense gaire per celebrar: discriminació i desigualtats en l'àmbit professional; invisibilitat de les dones en moltes feines; sostre de vidre imposat per polítics, patrons o la societat en general; micromasclismes de pràctica habitual; pobresa femenina a l’alça; per no afegir la violència de gènere, l’explotació i tràfic de dones i nenes, la mutilació genital i un llarg etcètera de maleses que pateixen les dones arreu.
Commemorem menys i reivindiquem més per a què generacions futures de dones no es continuïn trobant en la mateixa situació. Juntes hem de fer nostra la nit però també nostre el dia, juntes hem de fer el camí.
Cançó de fer camí
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal