Cada any empreses
especialitzades en caçar les noves tendències presenten allò que els seus
fidels investigadors van ensumant pel carrer. Es tracta d’esbrinar –abans mateix
que el propi consumidor o usuari en pugui tenir consciència– allò que
esdevindrà una necessitat real o un desig efímer, i que ens portarà, segons si
en fem cas o no, a situar-nos en la cresta de la onada o a seguir passant
immunes enmig de la modernitat del moment.
A banda de tendències de
moda, de consum o d’hàbits, curiosament també suren altres tendències més
profundes –quasi podríem dir filosòfiques– i descobrir-les no deixa de resultar
interessant. Així, un dels darrers estudis publicats a Paris per Peclers marca una
fita global que sembla ens hauríem de creure: front les crisis humanitàries i
socials, la urgència climàtica, els escàndols ecològics i econòmics, els avenços
de la tecnologia, les mutacions socioeconòmiques, la inseguretat derivada dels
conflictes internacionals..., tot marca que hem de posar ordre en allò que ens
envolta i que esdevé urgent prendre mesures per controlar el nostre destí.
Més enllà de l’esperança en
un futur millor, sembla que les persones dels móns evolucionats, les
associacions, les col·lectivitats, però també les empreses, les institucions,
les grans marques i, fins i tot, les xarxes socials, apunten la imperativa
necessitat de comprometre's, de participar, de col·laborar, de contribuir per
que el futur sigui, més que una esperança, una realitat. El futur immediat
passa per la mobilització, per la construcció d'un nou model de societat, basat
sobre uns valors més sòlids que els dels darrers trenta anys, com són el bé
comú, la llibertat d'expressió, la convivència pacífica i un desenvolupament (que
no creixement) ètic, de manera a resguardar no solament el planeta sinó també i
de forma indissociable l’ésser humà. Aquesta tendència global, més enllà del
màrqueting o del consum, es crea al voltant de la supervivència i ens porta a
l’obligació de crear, construir i planificar un futur realment durador per a tots.
Darrera d’aquest gran repte
es detallen vuit macro-dinàmiques que són les que han de permetre transformar
la societat i modelar les innovacions dels propers tres a cinc anys. La primera
passa per destacar encara més la singularitat, la diferenciació dels codis
identitaris i dels models de societat. La segona remarca la necessitat d’una
major indulgència envers nosaltres mateixos, refermant allò que ja fa dies que procurem
practicar: l’hedonisme com a filosofia de vida i el culte al benestar, per
compensar tot allò tant negre que ens aclapara. La tercera dinàmica passa per
canviar la manera de fer: de la individualitat hem d’evolucionar cap a la
revolució col·laborativa. En quart lloc s’imposa també un canvi en la manera de
viure: la mundialització i les seves implicacions ens porten a la necessitat de
reinventar el fet de viure junts. La tendència de mobilitzar-nos pel planeta no
és nova però continua apareixent cada cop més vívidament. La sisena dinàmica
plasma la necessitat filosòfica de buscar més o nous sentits a la vida i
d’aspirar a una major transcendència, espiritual o no. La setena ens empeny a
reinterpretar la materialitat, canviant el concepte de la nostra relació amb el
temps i l’espai. Finalment, la darrera –que tampoc és gaire nova– ens porta a
obrir-nos a les noves fronteres de les tecnociències, per aprendre a conviure
amb noves tecnologies i màquines.
Això dit, només són
tendències i aspiracions. Ara ens manca saber si la humanitat té la maduresa
suficient per que es converteixin en realitats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada