11 de gen. 2016

2016 un any de creixement? (II) 16-01-2016 - El Periòdic d'Andorra -La finestra oberta


En tots els països hem vist com, històricament, el creixement ha portat en la major part dels casos una millora de la qualitat de vida, fins arribar a un cert punt a partir del qual –si bé el creixement ha continuat– la qualitat de vida dels habitants ha començat a minvar. Com deia la setmana passada en comentar les teories de Manfred Max Neef, tenint en compte que el creixement permanent en les societats més evolucionades és impossible, cal trobar la manera de que el desenvolupament pugui continuar tot respectant les limitacions que l’entorn, la pròpia supervivència i la justícia social ens imposa.
La qüestió se centra en com, qui i de quina manera s’ha de promoure el desenvolupament . Per a molts experts l’única manera de fer-ho bé és des del vessant local, estimulant i reforçant les economies des del municipi abans d’arribar a estratègies regionals o interregionals. Les experiències més reeixides són –com sovint– les iniciades als països escandinaus, com ara Suècia, on mitjançant el “Natural Step” s’ha pogut creat al llarg de 30 anys un consens nacional que ha portat, pas a pas, a una economia responsable impulsada, gestionada i controlada des de cada municipi. La premissa és simple: aprendre a gestionar des del municipi els recursos que li són propis i reinvertir-los en el propi municipi, de manera que els residents veuen els resultats de la gestió dels seus regidors i gaudeixen d’una millor qualitat de vida, alhora  que un desenvolupament econòmic sustentable i sostenible.
En un moment en què s’han renovat els mandats polítics de les nostres parròquies, seria bo reprendre el fil d’aquestes teories, de manera a poder gaudir d’un país modèlic en la gestió del seu desenvolupament, tot preservant un entorn que qualsevol de nosaltres pot qualificar de magnífic i únic. Si bé els programes polítics sempre comporten nombrosos compromisos en relació al tema, el cert és que després només veiem de forma parcial si és que el veiem el seu assoliment. Els objectius són fàcils de definir i complir si hi posem la voluntat política: cal fomentar un desenvolupament econòmic respectuós amb el medi i la població; cal dissenyar polítiques públiques i regulacions que prioritzin la sustentabilitat, tant a nivell comunal com interparroquial i nacional la nostra petitesa ens ho permet; cal establir  mecanismes seriosos de processos participatius i mecanismes de finançament que garanteixin l’aplicació, el bon funcionament i la continuïtat d’aquestes accions polítiques; cal controlar que tant les obres públiques com les privades es facin dins i per les estratègies econòmiques i mediambientals de sustentabilitat; cal fomentar l’aprofitament dels recursos naturals de cada parròquia; i cal, encara més, avaluar l’impacte dels projectes públics i privats, tant dins l’àmbit local com nacional.

Per acabar, només una petita reflexió del Comissari europeu pel Medi ambient Janez Potocnik: “Si creus que l’economia és més important que el medi, intenta aguantar la respiració mentre comptes els teus diners”.