4 de gen. 2016

2016 un any de creixement? (I) 04-01-2016


Fa pocs dies llegia una interessant entrevista al professor Manfred Max Neef –economista de la Universitat de Xile que ha estat un dels precursors dels conceptes d’economia sostenible, d’economia ecològica i de desenvolupament a escala humana–, amb la què em vaig sentir prou identificada com per compartir-ne les reflexions amb vostès.
Entre altres coses, constatava el fracàs estrepitós de l'economia convencional i tradicional, entenent que l’economia neoliberal preponderant en els darrers anys ha matat i mata més gent que qualsevol guerra. Per a ell, tots els horrors actuals tenen un rerefons ancorat a la pràctica econòmica basada en l’obsessió pel creixement, pràctica que resulta insostenible ja que, per una elemental llei natural, tots els sistemes vius creixen fins a un cert punt en què deixen de créixer. Com a economista, ens diu que sols existeix una alternativa vàlida, la visió de l'economia ecològica, senzillament perquè està al servei de la vida, però amb unes característiques fonamentalment oposades a l’economia convencional. L'economia ecològica se sustenta en una visió orgànica: els sistemes no tenen parts, sinó participants que no són separables, el què significa que tot està intrínsecament unit i relacionat, tal i com ens ve ensenyant la física quàntica.
Partint d’aquestes premisses, el professor Neef considera que hi ha creixements que són necessaris i justificables, però altres totalment innecessaris. Fa una crida a polítics i governants per que no confonguin creixement amb desenvolupament, que són dues coses diferents. Al seu entendre (i coincidint amb molts politòlegs), en moltes qüestions socialisme i capitalisme no es troben oposats; concretament, en termes ambientals són idèntics, com també en la seva relació amb la tecnologia: la naturalesa està per ser explotada. La diferència que hi ha entre els dos es troba en la distribució de la riquesa: en un cas la distribueix l'Estat i en l'altre el mercat. En conclusió, esquerra i dreta ja no tenen sentit, ja que la gent avui s'alinea per altres qüestions: el medi, el canvi climàtic, la qualitat de vida, conceptes que no són ni de dreta ni d’esquerra; cal doncs treballar amb noves categories i no quedar-se estancat en teories del segle XX o, pitjor encara, del segle XIX.

L'economia ecològica, o qualsevol nou sistema econòmic, s’ha de sustentar –segons el professor– en cinc postulats fonamentals i en un valor irrenunciable. Postulat número u: l'economia està per servir les persones i no les persones per servir l'economia. Dos: el desenvolupament té a veure amb les persones i la vida, no amb els objectes. Tres: creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no precisa necessàriament de creixement. Quatre: cap economia és possible al marge dels serveis que presten els ecosistemes. I cinc: l'economia és un subsistema d'un sistema major i finit que és la biosfera, per tant el creixement permanent és impossible. El valor irrenunciable que ha de sustentar una nova economia és que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per sobre de la reverència a la vida.