Fa pocs dies llegia una
interessant entrevista al professor Manfred Max Neef –economista de la Universitat de Xile que ha estat un dels
precursors dels conceptes d’economia sostenible, d’economia ecològica i de desenvolupament
a escala humana–, amb la què em vaig sentir prou identificada com per compartir-ne
les reflexions amb vostès.
Entre altres coses, constatava el fracàs estrepitós de l'economia convencional i tradicional, entenent que l’economia
neoliberal preponderant en els darrers anys ha matat i mata més gent que qualsevol
guerra. Per a ell, tots els horrors actuals tenen un rerefons ancorat a la
pràctica econòmica basada en l’obsessió pel creixement, pràctica que resulta
insostenible ja que, per una elemental llei natural, tots els sistemes vius
creixen fins a un cert punt en què deixen de créixer. Com a economista, ens diu
que sols existeix una alternativa vàlida, la visió de l'economia ecològica,
senzillament perquè està al servei de la vida, però amb unes característiques
fonamentalment oposades a l’economia convencional. L'economia ecològica se
sustenta en una visió orgànica: els sistemes no tenen parts, sinó participants
que no són separables, el què significa que tot està intrínsecament unit i
relacionat, tal i com ens ve ensenyant la física quàntica.
Partint d’aquestes premisses,
el professor Neef considera que hi ha creixements que són necessaris i
justificables, però altres totalment innecessaris. Fa una crida a polítics i
governants per que no confonguin creixement amb desenvolupament, que són dues
coses diferents. Al seu entendre (i coincidint amb molts politòlegs), en moltes
qüestions socialisme i capitalisme no es troben oposats; concretament, en
termes ambientals són idèntics, com també en la seva relació amb la tecnologia:
la naturalesa està per ser explotada. La diferència que hi ha entre els dos es
troba en la distribució de la riquesa: en un cas la distribueix l'Estat i en
l'altre el mercat. En conclusió, esquerra i dreta ja no tenen sentit, ja que la
gent avui s'alinea per altres qüestions: el medi, el canvi climàtic, la
qualitat de vida, conceptes que no són ni de dreta ni d’esquerra; cal doncs treballar
amb noves categories i no quedar-se estancat en teories del segle XX o, pitjor
encara, del segle XIX.
L'economia ecològica, o
qualsevol nou sistema econòmic, s’ha de sustentar –segons el professor– en cinc
postulats fonamentals i en un valor irrenunciable. Postulat número u:
l'economia està per servir les persones i no les persones per servir
l'economia. Dos: el desenvolupament té a veure amb les persones i la vida, no
amb els objectes. Tres: creixement no és el mateix que desenvolupament, i el
desenvolupament no precisa necessàriament de creixement. Quatre: cap economia
és possible al marge dels serveis que presten els ecosistemes. I cinc:
l'economia és un subsistema d'un sistema major i finit que és la biosfera, per
tant el creixement permanent és impossible. El valor irrenunciable que ha de
sustentar una nova economia és que cap interès econòmic, sota cap
circumstància, pot estar per sobre de la reverència a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada