19 d’oct. 2015

Publicitat per Internet: trobant allò que no busques 19-10-2015 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Pràcticament tota la població del món dit desenvolupat i part de la població dels països en vies de desenvolupament som usuaris d’Internet, per uns o altres motius. Tots tenim a l’abast un munt d’informació i de possibilitats de consulta, que fan que el públic de qualsevol edat hi pugui trobar allò que necessita: lleure, socialització, formació, coneixements, compres i un llarg etcètera. Amb els anys, Internet s’ha convertit en una eina popular i imprescindible, i això fa que –per a l’innumerable públic objectiu al qual arriba– hagi esdevingut  comercialment un viver de reclams publicitaris per vendre tot i més, fent que cada cop sigui més difícil i esgotador buscar informació sense què se’ns proposi tota mena de productes i serveis.
De la mateixa manera que, ja fa anys, els ciutadans de diferents països van poder optar per no rebre publicitat a la bústia de casa, actualment, aplicant el mateix principi i amb la finalitat d’evitar una “pol·lució” publicitària per Internet, els usuaris tenim al nostre abast bloquejadors gratuïts de publicitat, que ens permeten navegar tant per l’ordinador com pels mòbils sense veure anuncis.
El Periódico de Catalunya publicava aquest cap de setmana que a Espanya el 16% dels usuaris (5,6 milions de persones) –a França i a Alemanya ja són el 27%– han optat per utilitzar aquestes eines, i plantejava el difícil tema de com finançar uns continguts de la xarxa que són, precisament, els que ens agrada consultar.
Més enllà de la fórmula de pagar –això sí, a un preu raonableper accedir als continguts d’una determinada pàgina que ens interessa realment, la solució al problema s’hauria de trobar, al meu entendre, començant per una reflexió aprofundida per part de les empreses i les pròpies agències de publicitat –senzillament, perquè el risc amb el què es troben és el d’extraviar clients o usuaris, cansats de la pèrdua de temps que significa sortejar reclams– i seguint amb una recerca d’alternatives a la tendència actual de disposar de webs que, pràcticament, s’autofinancien gràcies a la publicitat.
De la mateixa manera que en la gran època de la publicitat les empreses invertien massivament en diferents canals –com tanques a les carreteres, falques radiofòniques, anuncis televisius o a la premsa basant-se en el retorn del nombre de persones que els havien vist o escoltat, potser que ara hauran d’invertir en webs potents i amb continguts informatius útils i veraços, que facin que els seus usuaris les visitin, defugint d’aquest hams publicitaris que ja no estan adaptats al nivell de coneixements dels usuaris actuals.

No es tracta d’eradicar la publicitat ni els seus canals tradicionals, ja que seguiran sent amb molta probabilitat uns recursos útils per a la promoció comercial dels productes i els serveis de les empreses. Ara bé, tot allò que es faci a la xarxa haurà d’evolucionar mitjançant uns conceptes més intel·ligents, uns sistemes més àgils i uns mitjans més orientats al perfil i a l’experiència dels usuaris.