Pràcticament tota la població del món
dit desenvolupat i part de la població dels països en vies de desenvolupament
som usuaris d’Internet, per uns o altres motius. Tots tenim a l’abast un munt d’informació
i de possibilitats de consulta, que fan que el públic de qualsevol edat hi pugui
trobar allò que necessita: lleure, socialització, formació, coneixements,
compres i un llarg etcètera. Amb els anys, Internet s’ha convertit en una eina popular
i imprescindible, i això fa que –per a l’innumerable públic objectiu al qual
arriba– hagi esdevingut comercialment un
viver de reclams publicitaris per vendre tot i més, fent que cada cop sigui més
difícil i esgotador buscar informació sense què se’ns proposi tota mena de
productes i serveis.
De la mateixa manera que, ja fa anys, els ciutadans de
diferents països van poder optar per no rebre publicitat a la bústia de casa,
actualment, aplicant el mateix principi i amb la finalitat d’evitar una
“pol·lució” publicitària per Internet, els usuaris tenim al nostre abast bloquejadors
gratuïts de publicitat, que ens permeten navegar tant per l’ordinador com pels
mòbils sense veure anuncis.
El Periódico de Catalunya publicava aquest cap de setmana
que a Espanya el 16% dels usuaris (5,6 milions de persones) –a França i a Alemanya
ja són el 27%– han optat per utilitzar aquestes eines, i plantejava el difícil
tema de com finançar uns continguts de la xarxa que són, precisament, els que
ens agrada consultar.
Més enllà de la fórmula de pagar –això
sí, a un preu raonable– per accedir als
continguts d’una determinada pàgina que ens interessa realment, la solució al
problema s’hauria de trobar, al meu entendre, començant per una reflexió aprofundida
per part de les empreses i les pròpies agències de publicitat –senzillament,
perquè el risc amb el què es troben és el d’extraviar clients o usuaris,
cansats de la pèrdua de temps que significa sortejar reclams– i seguint amb una
recerca d’alternatives a la tendència actual de disposar de webs que,
pràcticament, s’autofinancien gràcies a la publicitat.
De la mateixa manera que en la gran època de la publicitat les empreses
invertien massivament en diferents canals –com tanques a les carreteres,
falques radiofòniques, anuncis televisius o a la premsa– basant-se en el retorn del nombre de persones que els havien
vist o escoltat, potser que ara hauran d’invertir en webs potents i amb
continguts informatius útils i veraços, que facin que els seus usuaris les
visitin, defugint d’aquest hams publicitaris que ja no estan adaptats al nivell
de coneixements dels usuaris actuals.
No es tracta d’eradicar la publicitat ni els seus canals tradicionals, ja
que seguiran sent –amb molta probabilitat– uns recursos útils per a la promoció
comercial dels productes i els serveis de les empreses. Ara bé, tot allò que es
faci a la xarxa haurà d’evolucionar mitjançant uns conceptes més intel·ligents,
uns sistemes més àgils i uns mitjans més orientats al perfil i a l’experiència
dels usuaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada