Què defineix les persones? La seva raça,
la seva ètnia, el seu continent, el seu país, els seus hàbits o, més simplement,
el seu sentiment de pertinença? Més enllà d’unes característiques corporals o
morfològiques, que poden marcar el nostre físic; més enllà d’un patrimoni comú
fet d’orígens geogràfics, d’història, de llengua, d’usos i costums, i d’altres elements
que marquen de forma indeleble la nostra manera de ser o de fer; més enllà
d’assimilar-nos per gustos i afinitats a qualsevol tribu urbana –per exemple–,
hi ha un aspecte emocional únic per a cadascú de nosaltres, que ens fa tenir
–de forma més o menys subjectiva– un sentiment de pertinença que ens guia
pràcticament tota la vida. Aquesta reflexió senzilla, que es fa més sovint present
a tots aquells que han viscut o han nascut en famílies –volgudament o
accidentalment– nòmades o migrants, s’ha fet palesa aquests darrers dies arran
del cas Rachel Dolezal als Estats Units.
Jules Renard va dir que "escriure és una manera de parlar sense interrupcions", potser sí que tinc vocació de monoleguista...
22 de juny 2015
Sentiment de negritud 22-06-2015 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta
Aquesta docent universitària d'estudis africans i
presidenta de l'Associació Nacional per al Progrés de la Gent de Raça Negra
(NAACP), s’ha presentat durant anys com una dona de raça negra. Ha estat una
fervent activista en drets humans i en temes racials, i ha arribat a patir
assetjament per la seva raça. Fa poc, les males relacions familiars han fet que
la seva mare biològica sortís afirmant que era d’ètnia caucàsica i de raça
blanca, i que si bé tenia uns germans negres, ho eren per adopció. Quan se li
ha preguntat directament sobre aquesta qüestió, Rachel ha respost que "Aquesta
pregunta no és tan fàcil com sembla, existeix molta complexitat i no sé si tothom
ho pot entendre, (...) finalment tots venim del continent africà", i també
“Jo diria que sí, definitivament em considero negra”.
La realitat és que Rachel sent afinitat per la gent
de raça negra des de la seva infantesa, influïda en part pels seus germans
negres (va obtenir la custòdia d’un d’ells). Va triar una universitat on poder estudiar
les problemàtiques racials, es va casar amb un home negre –del qual ha tingut
un fill negre– i es va convertir en una prestigiosa advocada defensora dels
drets civils.
Rachel ha dimitit del seu càrrec a l’NAACP. Les
reflexions al voltant del tema, però, no estan ni de lluny aturades: mentre la
pròpia Associació afirma que jurídicament la identitat racial d'una persona no
és un criteri estàndard, qualificatiu o desqualificatiu, per pertànyer a la
directiva de l’NAACP, una professora de sociologia, especialista en temes
d'identitat racial, diu que les persones poden identificar-se amb gent d'altres
races sense necessitat de mentir.
No és la primera persona que adhereix a una
identitat racial que no li és pròpia, però la seva manera de presentar-se l'ha
col·locat al centre d'un debat que mostra que als Estats Units d’avui encara hi
ha categoritzacions que no són innòqües i que resulta més fàcil canviar se a un
altre sexe que voler canviar de raça...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada