13 d’abr. 2015

Empatitzar amb el ciutadà 13-04-2015 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Els esdeveniments del darrer mes han causat en la ciutadania una successió d’emocions difícils de calibrar; segons la situació de cada persona, l’afectació ha impactat d’una o altra manera. Passades les eleccions amb poques sorpreses, l’esclat del cas BPA, les conseqüents actuacions, els resultats de les mateixes, els ensurts que se n’han derivat per a moltes persones i estaments de la nostra societat, i, finalment, la poca informació contrastada barrejada amb les opinions més diverses d’aquí i d’allà, tot plegat ha provocat un malestar i una inquietud generalitzades que, malauradament, a hores d’ara el nostre Govern no ha sabut apaivagar.
És ben sabut que una de les actituds habituals que tenen els governants és fer com que s'interessen pels problemes dels governats, assistint a actes públics de tota mena, concertant reunions amb altres partits i associacions –sempre amb fotògraf inclòs i comunicat de premsa, servit com cal per l’equip de comunicació oficial– i parlant amigablement pel carrer amb qualsevol vianant receptiu. Aquesta actitud al nostre petit país és benvinguda i fins i tot molt valorada per allò de la proximitat i la simpatia que mostren els polítics, però els darrers esdeveniments que hem viscut han fet que la major part dels ciutadans deixin de sentir aquesta propinqüitat i se sentin apartats d’una realitat que els afecta massa directament.
Com va dir la recentment desapareguda Margarita Rivière –en un article referit a Catalunya, seria més recomanable per a la classe política desenvolupar més l’empatia i menys la simpatia; així estem a Andorra, amb uns polítics propers i simpàtics però poc empàtics amb la realitat de la ciutadania. Front a un problema socioeconòmic, però sobretot front a la tempesta mediàtica que se n’ha derivat, no han sabut comunicar allò que els hi hauria permès comptar –amb moltes probabilitats– amb un major i més sòlid suport dels habitants del país.
Per la meva part, he apostat per la paciència, esperant (i desitjant) que finalment un equip de comunicació potent agafés les regnes i anés encarrilant i difonent –sense desvetllar el secret del sumari, evidentment– totes les passes, la cronologia dels fets i la informació necessària per, si no tranquil·litzar els habitants del país, almenys empatitzar amb ells explicant-los la realitat de la situació i fent-los partícips d’una presa de decisions que se suposa fonamentada i planificada.

Malauradament, a data d’avui això no ha succeït i els mitjans de comunicació i les xarxes socials segueixen plenes d’opinions contraposades i, sovint, atzaroses, i d’interrogants sense resposta. Si la missió del Govern és fer que els bons ciutadans se sentin tranquils i que els dolents no se’n sentin (això deia Clémenceau), en aquests moments a Andorra tots els veïns estem, poc o molt, intranquils i això no és bo ni pels ciutadans ni pel Govern.