Els esdeveniments del darrer mes han
causat en la ciutadania una successió d’emocions difícils de calibrar; segons
la situació de cada persona, l’afectació ha impactat d’una o altra manera.
Passades les eleccions amb poques sorpreses, l’esclat del cas BPA, les
conseqüents actuacions, els resultats de les mateixes, els ensurts que se n’han
derivat per a moltes persones i estaments de la nostra societat, i, finalment,
la poca informació contrastada barrejada amb les opinions més diverses d’aquí i
d’allà, tot plegat ha provocat un malestar i una inquietud generalitzades que,
malauradament, a hores d’ara el nostre Govern no ha sabut apaivagar.
És ben sabut que una de les actituds habituals
que tenen els governants és fer com que s'interessen pels problemes dels governats,
assistint a actes públics de tota mena, concertant reunions amb altres partits
i associacions –sempre amb fotògraf inclòs i comunicat de premsa, servit com
cal per l’equip de comunicació oficial– i parlant amigablement pel carrer amb
qualsevol vianant receptiu. Aquesta actitud al nostre petit país és benvinguda
i fins i tot molt valorada per allò de la proximitat i la simpatia que mostren
els polítics, però els darrers esdeveniments que hem viscut han fet que la
major part dels ciutadans deixin de sentir aquesta propinqüitat i se sentin apartats
d’una realitat que els afecta massa directament.
Com va dir la recentment desapareguda Margarita Rivière
–en un article referit a Catalunya–,
seria més recomanable per a la classe política desenvolupar més l’empatia i
menys la simpatia; així estem a Andorra, amb uns
polítics propers i simpàtics però poc empàtics amb la realitat de la ciutadania.
Front a un problema socioeconòmic, però sobretot front a la tempesta mediàtica
que se n’ha derivat, no han sabut comunicar allò que els hi hauria permès
comptar –amb moltes probabilitats– amb un major i més sòlid suport dels habitants
del país.
Per la meva part, he apostat per la
paciència, esperant (i desitjant) que finalment un equip de comunicació potent
agafés les regnes i anés encarrilant i difonent –sense desvetllar el secret del
sumari, evidentment– totes les passes, la cronologia dels fets i la informació
necessària per, si no tranquil·litzar els habitants del país, almenys empatitzar
amb ells explicant-los la realitat de la situació i fent-los partícips d’una
presa de decisions que se suposa fonamentada i planificada.
Malauradament, a data d’avui això no ha
succeït i els mitjans de comunicació i les xarxes socials segueixen plenes d’opinions
contraposades i, sovint, atzaroses, i d’interrogants sense resposta. Si la
missió del Govern és fer que els bons ciutadans se sentin tranquils i que els
dolents no se’n sentin (això deia Clémenceau), en aquests moments a Andorra
tots els veïns estem, poc o molt, intranquils i això no és bo ni pels ciutadans
ni pel Govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada