20 d’abr. 2015

Ni tot es ven, ni tot es compra 20-04-2015 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


El polític espanyol Albert Rivera, líder del partit Ciutadans, va declarar fa pocs dies al Congrés dels Diputats que la prostitució era un tema que s’havia d’abordar, que requeria consens i que requeria debat públic, unes afirmacions amb les que, a priori, qualsevol podria estar-hi d’acord. Però va afegir que del que es tractava era de legalitzar la prostitució i que el seu partit ho portaria en el programa electoral. L’argument més impactant que va donar va ser –basant-se en un informe dels inspectors d’Hisenda, del 2014, que recull que aquesta activitat genera un volum d'activitat econòmica de 18.000 milions d'euros a l'any– que legalitzar la prostitució permetria a l'Estat recaptar 6.000 milions d'euros en impostos. També va dir –i sembla que és així– que un 85% de la prostitució que s'exerceix a Espanya és forçosa i, per tant, il·legal, i que la regularització permetria donar "drets socials i obligacions tributàries" a qui l’exerceixi de forma voluntària i, a la vegada, perseguir els delictes relacionats amb el tràfic i l’explotació de persones.
Tanmateix, aquesta no és la qüestió. Legalitzar la prostitució no és més que posar un pegat a un problema social, molt més profund que la visió pràctica i mercantilista que vol vendre aquest senyor. Si bé el debat sobre legalitzar o no la prostitució a Europa és vell –per no dir ranci– i a Espanya no ha merescut mai cap debat polític aprofundit, no deixa de resultar violent, a les portes d’una contesa electoral, emprar l’argument del benefici econòmic que pot generar per influir en l’opinió d’una població immersa en la crisi. Alguns països europeus han utilitzat la via de la legalització –i potser els hi ha raportat beneficis econòmics–, però la cruesa del problema social s’ha mantingut intacta, tal i com va posar de manifest un estudi realitzat per la universitat de Londres. L’únic país que sembla que ha trobat la via és Suècia, que, després de moltes dificultats, va optar per una legislació menys permissiva, aconseguint que la prostitució fos vista com una forma de violència masculina i d’explotació contra les dones, i sensibilitzar la societat sobre el fet que la igualtat de gènere seria impossible d'obtenir mentre els homes compressin i explotessin les dones. En els darrers cinc anys ha minvat de manera dràstica el nombre de dones dedicades a la prostitució a Suècia, han desaparegut prostíbuls i centres de massatges, i s’ha reduït fins quasi desaparèixer el nombre de dones estrangeres portades il·legalment al país per exercir el comerç sexual.

Aquests dies tornen a emetre a la televisió la pel·lícula Pretty woman, una ficció per donar glamur i romanticisme a la prostitució i una nova manera de contar el conte de la ventafocs moderna, que ven el seu cos per subsistir. Tot plegat, un engany que danya les prostitutes en particular i perjudica les dones en general. Parafrasejant la periodista Elisa Beni, no és possible que la prostitució se segueixi valorant amb ulls d’home; les dones, amb els nostres ulls, les nostres paraules i des de la nostra sensibilitat, hem de fer palesa la sordidesa d’aquesta pràctica humiliant i hem de convèncer que la lluita per la igualtat passa per la eradicació –i no la legalització– de la prostitució.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada