El polític espanyol Albert Rivera, líder
del partit Ciutadans, va declarar fa pocs dies al Congrés dels Diputats que la
prostitució era un tema que s’havia d’abordar, que requeria consens i que
requeria debat públic, unes afirmacions amb les que, a priori, qualsevol podria
estar-hi d’acord. Però va afegir que del que es tractava era de legalitzar la
prostitució i que el seu partit ho portaria en el programa electoral.
L’argument més impactant que va donar va ser –basant-se
en un informe dels inspectors d’Hisenda, del 2014, que recull que aquesta
activitat genera un volum d'activitat econòmica de 18.000 milions d'euros a
l'any– que legalitzar la prostitució permetria a l'Estat recaptar 6.000 milions d'euros en
impostos. També va dir –i sembla que és així– que un 85% de la prostitució que s'exerceix a Espanya és forçosa i, per
tant, il·legal, i que la regularització permetria donar "drets socials i
obligacions tributàries" a qui l’exerceixi de forma voluntària i, a la
vegada, perseguir els delictes relacionats amb el tràfic i l’explotació de
persones.
Tanmateix, aquesta no és la
qüestió. Legalitzar la prostitució no és més que posar un pegat a un problema
social, molt més profund que la visió pràctica i mercantilista que vol vendre
aquest senyor. Si bé el debat sobre legalitzar o no la prostitució a Europa és
vell –per no dir ranci– i a Espanya no ha merescut mai cap debat polític
aprofundit, no deixa de resultar violent, a les portes d’una contesa electoral,
emprar l’argument del benefici econòmic que pot generar per influir en l’opinió
d’una població immersa en la crisi. Alguns països europeus han utilitzat la via
de la legalització –i potser els hi ha raportat
beneficis econòmics–, però la cruesa del
problema social s’ha mantingut intacta, tal i com va posar de manifest un
estudi realitzat per la universitat de Londres. L’únic país que sembla que ha
trobat la via és Suècia, que, després de moltes dificultats, va optar per una
legislació menys permissiva, aconseguint que la prostitució fos vista com una forma de violència
masculina i d’explotació contra les dones, i sensibilitzar la societat sobre el
fet que la igualtat de gènere seria impossible d'obtenir mentre els homes
compressin i explotessin les dones. En els darrers cinc anys ha minvat de
manera dràstica el nombre de dones dedicades a la prostitució a Suècia, han
desaparegut prostíbuls i centres de massatges, i s’ha reduït fins quasi
desaparèixer el nombre de dones estrangeres portades il·legalment al país per
exercir el comerç sexual.
Aquests dies tornen a emetre a la
televisió la pel·lícula Pretty woman, una ficció per donar glamur i
romanticisme a la prostitució i una nova manera de contar el conte de la
ventafocs moderna, que ven el seu cos per subsistir. Tot plegat, un engany que
danya les prostitutes en particular i perjudica les dones en general.
Parafrasejant la periodista Elisa Beni, no és possible que la prostitució se
segueixi valorant amb ulls d’home; les dones, amb els nostres ulls, les nostres
paraules i des de la nostra sensibilitat, hem de fer palesa la sordidesa
d’aquesta pràctica humiliant i hem de convèncer que la lluita per la igualtat
passa per la eradicació –i no la legalització– de la prostitució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada