2 de març 2015

Escoltem el ciutadà 02-03-2015 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


No estic gaire segura de les meves dots de pitonissa i avui (dissabte per al lector) em toca escriure la columna que sortirà publicada dilluns, quan ja s’hauran desvetllat totes les incògnites i sabrem com s’anuncia el futur polític del nostre país pels propers quatre anys. Estic convençuda, a hores d’ara, que hi haurà una majoria justa però una majoria suficient per governar, tot i que, segurament, no serà aquella tan aclaparadora que fa quatre anys va marcar l’onada taronja, inundant la política andorrana.
Curiosament, aquesta vegada, a banda de trobar-me amb moltes persones indecises pel que feia al seu vot o insatisfetes amb el sistema electoral –enyorant temps pretèrits en què les llistes eren obertes–, també he trobat un munt de persones que no desitjaven de cap manera que es repetís la situació d’una majoria absoluta, en entendre que el resultat finalment no era de bon tros el millor per a la població. No sabria interpretar si es tracta d’una evolució cap a la maduresa electoral o més simplement el desconcert front a una saturació legislativa (s’ha legislat i s’ha reglamentat molt en els darrers anys), i front a unes accions de govern molt ben presentades a la ciutadania però que ni en l’àmbit legislatiu ni en l’àmbit executiu han correspost a les necessitats i als neguits de la gent del carrer.
Així doncs, quan a partir d’avui, superada la ressaca electoral, els guanyadors hagin de planificar l’estructuració del Consell i de les comissions i preveure la formació del Govern, veurem si han entès bé el missatge de la ciutadania i saben aprofitar l’ocasió per iniciar el camí dels pactes, dels consensos i de les negociacions, tan útils i necessaris a l’exercici de la democràcia i sovint tan difícils d’assolir en la nostra comunitat.
En aquest sentit, em va agradar força la piulada de @AndorraMediació quan va dir la nit del debat dels caps de llista nacionals “Que fàcil és parlar de diàleg i que difícil és fer-ho quan arriba el moment. Portem així des del 93.” El cert és que en campanya electoral és de bon polític introduir expressions genèriques del tipus “estarem oberts al diàleg; consensuarem; crearem taules de reflexió; fomentarem la participació ciutadana; la nostra aposta és per la transparència...etc”; el què passa és que un cop arribats a l’exercici del poder aquestes frases només es queden en un catàleg de bones intencions, en el que ja pocs –per no dir cap elector acaba creient.

Ens hem manifestat; els uns mitjançant un vot clar, altres per una abstenció i d’altres, fins i tot, per un vot nul premeditat, però d’una manera o altra hem expressat aquesta voluntat de pluralitat política al Consell General, perquè representa de la millor manera la diversitat ideològica dels ciutadans. En aquest cas, repeteixo, cal que els elegits en prenguin bona nota i agafin el camí de l’acord i el pacte pel bé de tots. Com deia un polític francès, hi ha el temps de la pedagogia, de la concertació, del diàleg i després en un determinat moment arriba el temps de la decisió, i si així ho feu, bons andorrans sereu, i... potser us tornarem a votar.