No estic gaire segura de les meves dots
de pitonissa i avui (dissabte per al lector) em toca escriure la columna que
sortirà publicada dilluns, quan ja s’hauran desvetllat totes les incògnites i
sabrem com s’anuncia el futur polític del nostre país pels propers quatre anys.
Estic convençuda, a hores d’ara, que hi haurà una majoria justa però una
majoria suficient per governar, tot i que, segurament, no serà aquella tan
aclaparadora que fa quatre anys va marcar l’onada taronja, inundant la política
andorrana.
Curiosament, aquesta vegada, a banda de
trobar-me amb moltes persones indecises pel que feia al seu vot o insatisfetes
amb el sistema electoral –enyorant temps pretèrits en què les llistes eren
obertes–, també he trobat un munt de persones que no desitjaven de cap manera
que es repetís la situació d’una majoria absoluta, en entendre que el resultat
finalment no era de bon tros el millor per a la població. No sabria interpretar
si es tracta d’una evolució cap a la maduresa electoral o més simplement el
desconcert front a una saturació legislativa (s’ha legislat i s’ha reglamentat
molt en els darrers anys), i front a unes accions de govern molt ben
presentades a la ciutadania però que ni en l’àmbit legislatiu ni en l’àmbit
executiu han correspost a les necessitats i als neguits de la gent del carrer.
Així doncs, quan a partir d’avui,
superada la ressaca electoral, els guanyadors hagin de planificar
l’estructuració del Consell i de les comissions i preveure la formació del Govern,
veurem si han entès bé el missatge de la ciutadania i saben aprofitar l’ocasió
per iniciar el camí dels pactes, dels consensos i de les negociacions, tan
útils i necessaris a l’exercici de la democràcia i sovint tan difícils
d’assolir en la nostra comunitat.
En aquest sentit, em va agradar força la
piulada de @AndorraMediació quan va dir la nit del debat dels caps de llista
nacionals “Que fàcil és parlar de diàleg i que
difícil és fer-ho quan arriba el moment. Portem així des del 93.” El cert és
que en campanya electoral és de bon polític introduir expressions genèriques
del tipus “estarem oberts al diàleg; consensuarem; crearem taules de reflexió;
fomentarem la participació ciutadana; la nostra aposta és per la
transparència...etc”; el què passa és que un cop arribats a l’exercici del
poder aquestes frases només es queden en un catàleg de bones intencions, en el
que ja pocs –per no dir cap– elector acaba creient.
Ens hem manifestat; els uns mitjançant
un vot clar, altres per una abstenció i d’altres, fins i tot, per un vot nul
premeditat, però d’una manera o altra hem expressat aquesta voluntat de
pluralitat política al Consell General, perquè representa de la millor manera
la diversitat ideològica dels ciutadans. En aquest cas, repeteixo, cal que els
elegits en prenguin bona nota i agafin el camí de l’acord i el pacte pel bé de
tots. Com deia un polític francès, hi ha el temps de la pedagogia, de la
concertació, del diàleg i després en un determinat moment arriba el temps de la
decisió, i si així ho feu, bons andorrans sereu, i... potser us tornarem a
votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada