Quan ets un professional del màrqueting
saps que un dels majors actius d'una empresa,
d’una organització o d’un país és el valor de la seva marca. Els darrers
esdeveniments viscuts arran de l’afer BPA ens han demostrat més clarament que
mai la fragilitat de la nostra reputació.
La marca Andorra ha estat el
fruit del treball i de l’esforç de les darreres generacions de ciutadans, i
dels polítics que els han representat, per fer migrar la imatge d’un país
medieval, encarcarat i contrabandista, cap a la d’un país evolucionat, atractiu
per les seves especificitats naturals i econòmiques, i àgil en l’adaptació a
les noves tendències, normatives i tecnologies.
Ha costat aconseguir assimilar
que la reputació de la marca Andorra depenia d’una estratègia conscient i
volguda, tant dels estaments públics com dels privats, i també de la capacitat de
cadascú de participar –en la mesura de les seves possibilitats– en oferir una
proposta diferenciada de valor del país. Això ha estat possible mitjançant
accions basades en conceptes tan evidents com la qualitat i l’autenticitat dels
productes i dels serveis oferts, la bondat d’un entorn natural i segur, la
transformació d’una estructura administrativa i jurídica encaminada a la transparència
i a la eficiència, i, ben entès, l’assumpció de compromisos internacionals per
tal de defugir de la imatge negra de paradís fiscal.
Tot plegat s’ha vist malmès
per l’actuació d’uns pocs empesos per l’afany de lucre desmesurat, que –més
enllà de la picaresca de l’històric contraban o de l’evasió fiscal– haurien
traspassat sense gaire miraments la frontera de la delinqüència i, a l’empara
de la creença de la immunitat de les nostres fronteres, han contribuït a un
daltabaix internacional per al país i per a la seva imatge, amb unes
conseqüències encara difícils d’avaluar, però que de ben segur tindran un cost
difícil d’assumir, tant a nivell econòmic com de temps.
Més enllà del moviment
provocat d’un patriotisme populista d’alguns ciutadans, de l’aprofitament
polític que alguns altres n’han volgut fer i de la por que ha tenallat tot un
sector econòmic, el sentiment majoritari de la ciutadania és la vergonya, la pròpia i l’aliena; i la incomprensió de què
el món està mal repartit entre una majoria de ciutadans normals, treballadors i
simplement honestos, front a una minoria de llestos i avariciosos que per acció
o omissió són capaços de posar en perill tot un país i la imatge del conjunt
dels ciutadans que conformen Andorra.
En aquests casos no hi
ha lloc per la tebiesa; a l’hora de tornar a recuperar la reputació malmesa les
actuacions han de ser mesurades però contundents, deixant de banda els autors
materials dels fets que hauran d’assumir la part de culpa que els hi pertoca en
justícia, també hauran de respondre totes aquelles persones, entitats i
institucions que per connivència activa o passiva han permès un fets tan greus.
No m’atreveixo a
plantejar les accions que tots i cadascun de nosaltres hauríem d’emprendre
contra els culpables de deixar aquesta imatge marcida i que tants esforços ens
costarà remuntar; parafrasejant Henry Ford, diria que les dues coses més
importants que no apareixen en els pressupostos de l’Estat són la reputació i
els ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada