Després d’unes setmanes d’incerteses i
d’informacions contraposades, sembla que les veus autoritzades –si més no en
l’àmbit públic– aposten per la calma i l’ús de la raó a l’hora de considerar
una solució per l’afer BPA. La veritat, però, és que darrera l’aparent calma segueix
havent-hi de forma soterrada una angoixa profunda i una inquietud permanent,
que tenallen bon nombre de famílies i empreses del país, senzillament perquè
aquest afer s’ha transformat en una
crisi real d’abast difícil de calcular, els danys col·laterals de la qual ja es
fan sentir.
Els primers afectats han estat el Govern
i la justícia, que s’han trobat amb una operació de tal magnitud que la presa
de decisions i l’enfocament de com afrontar la situació han portat malentesos,
crítiques i frustracions.
Altres afectats han esta els accionistes
i treballadors de la BPA, que d’un dia per l’endemà s’han despertat enmig d’una
investigació policial de gran envergadura, amb la intervenció i el control de
la gestió per part del Govern i de l’INAF, l’arrest del seu màxim directiu i la
sospita sobre altres treballadors. La incertesa sobre el futur i les
conseqüències, com pèrdua del treball, de reputació o de capital, es troben al
centre de les seves preocupacions.
Com no pensar en els clients? Tot i el
missatge de que això serà momentani i que no hi ha problemes de solvència, la
intranquil·litat domina tots aquells que tenen una nòmina o una pensió domiciliada,
que necessiten els seus diners per fer front al dia a dia i pagar rebuts, així
com l’autònom o l’empresari que han de pagar nòmines i proveïdors, o els petits
estalviadors que temen per la seva vellesa.
També es troben amb l’ai al cor les
persones i les entitats esportives, socials i culturals que actuen sota la
tutela o el suport econòmic de l’entitat o de la seva fundació.
Què dir de la resta de bancs que,
després d’uns anys de respir, han vist com alguns mitjans de comunicació
estrangers posaven el dit a la nafra i jugaven novament amb la imatge negra del
sistema bancari andorrà, més proper al “tot s’hi val per guanyar diners” i “més
amics de l’opacitat que de la transparència”. En aquest cas, deixant de banda
la pèrdua d’imatge, han vist com molts capitals han fugit –i fugiran– dels seus
comptes per la por contagiosa, i es temen, si es liquida BPA, haver d’assumir
–per solidaritat o per obligació– parcel·les operatives i treballadors, que,
com a mínim, faran davallar els seus comptes de resultats.
Tampoc podem oblidar –com deia la
setmana passada– el país i els ciutadans que el conformem; la pèrdua d’imatge i
la mala reputació ens perjudiquen directament. Està a les nostres mans lluitar
per remuntar aquesta imatge, i més enllà de la passivitat del Virtus Unita Fortior,
hem de demostrar activa i realment que no som un país de nous rics, de diner
fàcil, de desviar la mirada davant la brutícia, de totxana front als monuments,
de superficialitat cultural i identitària i, sobretot, convèncer-nos que
l’opacitat no té raó d’existir en un país de cel clar com el nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada