4 de gen. 2015

Balanç d'activitats 29-12-2014 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


L’acabament de l’any sembla sovint un moment propici per als balanços i les recapitulacions i, abans d’emprendre un any nou amb els conseqüents bons propòsits (que –malauradament– la major part del temps només es quedaran en això, propòsits), cal fer una reflexió sobre tot allò que ens ha anat succeint, per extraure’n aquelles lliçons que ens haurien de servir per encarrilar millor la nostra insignificant però alhora extraordinària vida.
Aquest exercici, que es pot aprofundir fins on la consciència i la maduresa de cadascú ho permeti, també esdevé regla per a les empreses, per als organismes i, naturalment, per als polítics, i no hi ha institució o entitat que es preui que no publiqui –amb més o menys encert– el balanç d’activitats de l’any, emfatitzant tot allò positiu i passant de puntetes –quan no obviant– totes aquelles coses o noses que és millor no recordar.
Aquest tancament del 2014, però, segurament serà més destacat en l’àmbit polític andorrà perquè, a banda del balanç anual, la proximitat de les eleccions farà que veiem el balanç d’una legislatura. De fet, ja hem pogut començar a escoltar-ne algun: sembla que s’està acabant una legislatura de les més productives, si més no pel que fa a la quantitat; pel que fa a la qualitat, això ja són figues d’un altre paner, varia segons el partit què ho valora. Per uns promeses fetes i incomplertes, per d’altres molts copy/paste poc adaptats a les realitats del país, per altres encara una façana darrera la qual s’amaga una fugida endavant sense entrar a tocar el moll de l’os de l’estructura del país.
Allò que tenen de bo els balanços, a banda d’ajudar a fer memòria, és, com deia  a l’inici, de poder extraure’n lliçons, bàsicament per recuperar, mantenir i desenvolupar tot allò que ens ha estat profitós i canviar, redirigir o eradicar allò que ens ha estat perjudicial. Així, com a ciutadans responsables i participatius, conscients de la importància d’allò que políticament ens marca el rumb d’un cert futur, hauríem d’estar molt atents als diferents balanços que se’ns presentaran per saber destriar i decidir, d’aquí a pocs mesos, si volem seguir pel mateix camí o si el nostre país i la seva gestió mereixen que donem oportunitats a noves polítiques.

Més enllà de la lectura aprofundida dels balanços de quatre, de vuit o de vint anys de política, també haurem d’escolar els cants de sirena dels programes i de veure les noves o velles aliances que pretendran fer-nos creure que amb elles tot canviarà a millor. Ho tindrem difícil, perquè a casa nostra com més canvien les coses més segueixen igual...