La
democràcia es troba, per naturalesa pròpia, sempre en crisi. Els ciutadans dels
règims democràtics tenim la sort de poder retreure als nostres governants allò
que –al nostre parer– fan malament i les urnes esdevenen una eina poderosa a
l’hora precisament de fer retre comptes als polítics. Tanmateix, tot i aquest
marc idoni per l’exercici i la pràctica democràtica, les circumstàncies actuals
han fet que molts ciutadans europeus constatin la degeneració de les pràctiques
de govern de polítics i partits, i més enllà dels fidels seguidors (versus còmplices)
o dels indiferents (versus encobridors) han anat sorgint moviments
participatius que reclamen una nova forma de relació entre governants i
governats, transparència en l’exercici polític i, en definitiva, una
regeneració democràtica absolutament imprescindible.
Quines
són les realitats que han portat a això? Doncs bé, un dels factors principals
ja sabem que és la crisi econòmica, però no solament; la crisi de valors també ho
és, quan s’ha vist les diferències brutals que existeixen entre les elits
minoritàries i la immensa majoria de ciutadans, així com la corrupció política
derivada del sotmetiment a aquestes elits del poder econòmic. Un altre factor segurament
ha estat el constatar de quina manera s’han malmès els recursos naturals i el
poc o nul interès en una reforma orientada a la sostenibilitat; cal dir,
finalment, que la comunicació global també ha jugat un rol important, ja que
els mecanismes a l’abast per difondre la informació entre els ciutadans s’han
multiplicat de forma exponencial.
Què ens
espera? Les preguntes són diverses: veurem l’auge d’uns moviments polítics cada
cop més contrastats –per una banda els més conservadors, amb polítiques economicistes
agressives pels petits i mitjans, i polítiques socials regressives sustentades sovint
en el nacionalisme; per altra banda els més progressistes, buscant la
sostenibilitat amb polítiques econòmiques alternatives basades en el
col·lectivisme i en altres modes de producció, i amb polítiques socials més
basades en la solidaritat i el cooperativisme? Continuaran vigents els
diferents partits i ideologies tradicionals, tot i que –com es pot observar a
Espanya– aniran perdent pes a favor dels anteriors?
Difícil
de predir, però certament vindran canvis marcats per una ciutadania conscient i
activista que els exigirà, d’una o altra manera, i la comunicació global, que
esmentava abans, serà una de les eines poderoses a l’hora de donar a conèixer
moviments, però també de vehicular accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada