3 de nov. 2014

De la degeneració a la regeneració democràtica 03-11-2014 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


La democràcia es troba, per naturalesa pròpia, sempre en crisi. Els ciutadans dels règims democràtics tenim la sort de poder retreure als nostres governants allò que –al nostre parer– fan malament i les urnes esdevenen una eina poderosa a l’hora precisament de fer retre comptes als polítics. Tanmateix, tot i aquest marc idoni per l’exercici i la pràctica democràtica, les circumstàncies actuals han fet que molts ciutadans europeus constatin la degeneració de les pràctiques de govern de polítics i partits, i més enllà dels fidels seguidors (versus còmplices) o dels indiferents (versus encobridors) han anat sorgint moviments participatius que reclamen una nova forma de relació entre governants i governats, transparència en l’exercici polític i, en definitiva, una regeneració democràtica absolutament imprescindible.

Quines són les realitats que han portat a això? Doncs bé, un dels factors principals ja sabem que és la crisi econòmica, però no solament; la crisi de valors també ho és, quan s’ha vist les diferències brutals que existeixen entre les elits minoritàries i la immensa majoria de ciutadans, així com la corrupció política derivada del sotmetiment a aquestes elits del poder econòmic. Un altre factor segurament ha estat el constatar de quina manera s’han malmès els recursos naturals i el poc o nul interès en una reforma orientada a la sostenibilitat; cal dir, finalment, que la comunicació global també ha jugat un rol important, ja que els mecanismes a l’abast per difondre la informació entre els ciutadans s’han multiplicat de forma exponencial.

Què ens espera? Les preguntes són diverses: veurem l’auge d’uns moviments polítics cada cop més contrastats –per una banda els més conservadors, amb polítiques economicistes agressives pels petits i mitjans, i polítiques socials regressives sustentades sovint en el nacionalisme; per altra banda els més progressistes, buscant la sostenibilitat amb polítiques econòmiques alternatives basades en el col·lectivisme i en altres modes de producció, i amb polítiques socials més basades en la solidaritat i el cooperativisme? Continuaran vigents els diferents partits i ideologies tradicionals, tot i que –com es pot observar a Espanya– aniran perdent pes a favor dels anteriors?


Difícil de predir, però certament vindran canvis marcats per una ciutadania conscient i activista que els exigirà, d’una o altra manera, i la comunicació global, que esmentava abans, serà una de les eines poderoses a l’hora de donar a conèixer moviments, però també de vehicular accions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada