Primer, es va descobrir que la
germinació i la fructificació de determinades plantes de cultiu millorava
substanciosament quan se’ls hi posava a l’abast música clàssica: els efectes
del so, les ressonàncies, les vibracions i altres efectes electromagnètics
incidien en el creixement i el benestar de la planta. Més tard, es va constatar
que la producció de les vaques lleteres s’incrementava en posar-los Beethoven de
fons i que les gallines estaven menys nervioses i ponien més quan tenien música
clàssica de fons.
En buscar els influxos que té la
música sobre el cervell humà –a banda de constatar els beneficis de la música clàssica
en la relaxació de les persones o de considerar els efectes de la musicoteràpia
en el tractament de malalties– s’ha trobat que té un impacte sobre la
productivitat laboral; per exemple, determinades músiques amb ritme fan que els
treballadors es trobin més desperts, concentrats i, doncs, productius. També ha
permès saber que l’escolta de música des de la primera etapa vital amplifica la
facilitat per la comunicació i que l’aprenentage musical en la infantesa
enforteix la memòria en l’edat adulta; a més, s’estima que la música quotidiana
des de l’etapa natal o prenatal és un vector de cohesió social. Fins i tot s’ha
constatat que –com els vins–, maridada a unes determinades aptituds +incrementa
les potencialitats: així, els matemàtics –de ment lògica– que escolten Bach o
Haendel rendeixen millor i els creatius –més emocionals– sotmesos a Chopin o a
Wagner treballen amb més entusiasme.
Però no
tot és música clàssica. Virgil Griffith ha realitzat un estudi prop
d’estudiants d’Estats Units que vincula QI i gustos musicals, i ha aparegut que
els més brillants escolten (entre d’altres) Sufjan
Stevens, Counting Crows, U2, Radiohead, Bob Dylan, Norah Jones o Led Zeppelin;
els mitjanets prefereixen The Eagles, Jimi Hendrix, Tool, AC/DC, Oasis, Pearl
Jam, Bon Jovi o Maroon 5, mentre que els menys dotats són fans de Beyonce, Lil Wayne, Soca, Jay Z, o del reggaeton...
També, com a interès ben propi de la
societat de consum, s’ha comprovat que la música influeix en la compra: el
cervell melòman, sotmès a música del seu grat, guanya en plasticitat i esdevé
més influenciable. Així, quan es posa música clàssica se sol·licita la part més
cultural i refinada de l’individu; aplicat als cavistes porta els consumidors a
comprar vins més cars; mentre què en un bar de copes, una musica ben ritmada i
alegre incita a beure més ràpidament i, doncs, a consumir més...
Com deia Nietzsche, la vida sense
música seria un error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada