L’agència Reuters comunicava fa uns dies, en
base a les declaracions del cap de Boko Haram, que les prop de dues-centes
nenes que ja fa sis mesos havien estat segrestades a Nigèria no tornarien,
perquè ja estaven casades, convertides a l’Islam i sota la dependència dels
seus esposos. La notícia va passar desapercebuda i només activistes dels drets
humans van emprendre una nova creuada en el seu nom. Tot i així, es fa difícil
entendre com el moviment global que va sotragar les xarxes fa sis mesos amb el
ja famós hashtag #BringBackOurGirls
ha pogut passar a l’oblit –com tantes altres qüestions relacionades amb els
drets i les llibertats de les persones.
Per reprendre els fets, recordem que Boko
Haram és un grup fonamentalista islamista –convertit en paramilitar al 2009–
que té al seu actiu des més de 5.000 morts i innombrables segrestos –justificats
per la Xaria–, i que s’ha acarnissat especialment amb la població cristiana de
Nigèria. Si bé el grup ja era prou conegut a la regió i més enllà, va fer el
salt a “l’estrellat” quan va raptar un grup de 276 nenes, l’abril d’aquest any,
i quan es va produir la campanya transversal més important dels últims temps,
amb la participació de nombrosos personatges públics internacionals per tal de
pressionar i d’aconseguir l’alliberament de les noietes.
Sis mesos més tard no solament no s’ha aconseguit
l’alliberament de totes elles (algunes es van poder escapar) sinó que ni tan sols es té la certesa que les
negociacions amb el govern nigerià hagin estat reals; a més, d’acord amb un
informe de l’ONG Human Rights Watch, no se sap on es troben les nenes, tot i que
se sospita que segueixen a mans dels seus raptors. L'informe, basat en els testimoniatges de dotze de les nenes
que van aconseguir fugir, fa fredor. S’hi relata no solament les violacions i
els abusos físics i psicològics, sinó també els treballs forçats, la participació
en accions armades i els matrimonis sota amenaça, prèvia conversió a
l’Islamisme.
Si no es pot esperar pietat
per part dels raptors i dels seus còmplices, sí cal posar de relleu la falta
d’efectivitat del govern nigerià amb una actuació més basada en declaracions
d’intencions que en accions reals, i front a la qual la diplomàcia
internacional sembla impotent. Esdevé doncs imprescindible que des de la
societat civil es mantingui la pressió i es doni tot el suport a les
organitzacions defensores dels drets humans implicades en aquests temes, perquè
la comunitat política internacional intervingui de manera efectiva i
s’aconsegueixi per fi l’alliberament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada