Demà se celebrarà el Dia internacional per la
eliminació de la violència contra les dones, una commemoració recurrent que l’Assemblea
General de les Nacions Unides va decidir fa 25 anys celebrar anualment, i que fa
córrer rius de tinta, encara que malauradament constitueix una xacra de difícil
solució i amb poca evolució positiva al llarg d’aquest quart de segle.
Més enllà de les societats occidentals més
involucrades en la lluita contra la violència envers les dones (mal anomenada
sovint com a violència de gènere o violència domèstica), i amb una consciència
cada cop més aguditzada al voltant d’aquest tema, ens trobem amb les societats
de països en vies de desenvolupament en què la violència masclista segueix de
forma desenfrenada, sota el pretext de la religió, la guerra, l’honor o, fins i
tot, l’economia.
Sembla, però, que cada cop es tendeix més a
donar un sentit molt més ampli a la paraula violència, destacant que més enllà
de la violència física –maltractaments, prostitució, violacions, matrimonis
forçats, excisions, crims per venjar l’honor de la família, avortaments clandestins,
control de la virginitat abans de l’enllaç o d’ocupar un lloc de treball, i un
llarg etcètera– n’existeix una altra, la violència psicològica, que sembla no tenir
uns marges encara prou ben definits.
Si bé resulta evident que formen part del
maltractament psicològic els insults o l’assetjament –i també la imatge
denigrada de la dona que es transmet en publicitats, en pel·lícules o en videojocs–,
no és menys cert que també ho són els posts en blocs antifeministes, les imatges
repercutides a les xarxes socials per homes venjatius, o els comentaris i els acudits
despectius sobre la dona en general. També es poden considerar violència –com deia
fa poc Winnie Byanyima, directora d’Oxfam Internacional, arran
de l’informe “Iguals” – la desigualtat i la
discriminació, tenint en compte que la major part de la població més pobra del
món es troba formada per dones i infants: un 53% de les dones treballadores del
món tenen treballs precaris i el promig dels salaris femenins a nivell mundial
són, en totes les regions i sectors, entre un 10% i un 30% inferiors als dels
homes, per un treball igual. També recordava que en casos de conflictes armats
i de retallades sanitàries les dones són les més mal parades i ningú fa res per
remeiar-ho, i que malgrat una alta participació femenina en el mercat laboral
dels països més evolucionats, la discriminació per maternitat segueix sent
vigent com una forma de violència soterrada i insidiosa.
Molt per dir i molt per fer, però 365 dies l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada