¿Ets de ciències o de lletres? 06-10-2014 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta

El neurocientífic japonès Hikaru Takeuchi ha publicat, aquest estiu, un estudi sobre les possibles diferències que hi ha entre el cervell dels “de ciències” i el dels “de lletres”, el qual ha confirmat teories formulades de fa temps. El seriós estudi, que ha analitzat l’activitat cerebral de 491 estudiants, ha portat a observar que els estudiants de ciències tenen un percentatge més gran de matèria grisa en l'escorces prefrontal medial, mentre que els de lletres tenen una major densitat de matèria blanca al voltant de l'hipocamp dret. L’investigador conclou que els estudiants de ciència tendeixen a interessar-se més pels sistemes impersonals (fins al punt que certs trets coincideixen amb els de les persones autistes) i que disposen d’una habilitat més desenvolupada en la visió espacial, mentre que els que es troben en l’àmbit de les humanitats estan més interessats en els temes relacionats amb les persones i tendeixen a mostrar una actitud més empàtica. Encara que l’objectiu de l’estudi no és buscar-ne les causes, suputa que la testosterona rebuda en l’etapa fetal hi podria tenir alguna cosa a veure.

Paral·lelament, altres investigadors han explorat la creença popular de que el cervell de les dones i el dels homes són diferents, i han sortit unes conclusions curioses: si bé existeix una equivalència en els coeficients intel·lectuals d’homes i dones, ells tenen molta variabilitat –o són molt intel·ligents o ho són molt poc–, mentre que els coeficients d’elles són més equilibrats. Pel que fa a les habilitats de cada sexe, apareix que és cert que els homes tenen més domini “espacial” a l’hora de processar formes, patrons i imatges, i que les dones destaquen més en tot allò relacionat amb les persones, el llenguatge i les emocions. La investigació conclou, però, que els motius d’aquestes diferències són culturals i no fisiològics.

Finalment tindrà raó Marx (Groucho): els homes són com les demés dones, i els de ciències com els de lletres, amb una mica més de testosterona a l’origen...