29 de set. 2014

Eternament Mafalda 29-09-2014 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta

Eternament Mafalda

L’heroïna inconformista creada per l’argentí Quino al 1964 va nàixer el 29 de setembre, avui fa exactament cinquanta anys, en publicar-se la seva primera vinyeta al setmanari Primera Plana de Buenos Aires. Un aniversari per celebrar per totes i tots aquells que, en un moment o altre de la vida, ens hem sentit identificats amb aquelles sentències tan sucoses que, també cal dir-ho, potser si no haguessin estat en la boca d’aquella neneta rinxolada segurament no haurien tingut el mateix impacte. Unes reflexions fetes en primer grau, des de la innocència però amb tot el sentit comú, la picardia i la rebel·lia imprescindibles per impactar qualsevol. Mafalda ha opinat sobre un munt de temes, destil·lant pinzellades sarcàstiques i humorístiques que han reproduït les sensacions o els sentiments de molts i que avui, més que mai, encaixen amb la realitat. Veiem-ne alguns exemples.
“No és cert que tot temps passat va ser millor, el què passa és que els que estaven pitjor encara no se n'havien adonat. Diuen que l'home és un animal de costums, més aviat de costum l'home és un animal. Tenim homes de principis, llàstima que mai els deixin passar del principi. No és que no hi hagi bondat, el què passa és que va d'incògnit. Resulta que si un no s'afanya a canviar el món, després és el món el que el canvia a un!  No serà per casualitat que aquesta vida moderna està tenint més de moderna que de vida? I si en comptes de planejar tant voléssim una mica més alt? No seria més progressista preguntar com seguirem, en comptes d'on anirem a parar? Com sempre, l'urgent no deixa temps per l'important. Per on cal empènyer aquest país per a que avanci? Tots creiem en el país, el que no se sap és si a aquestes alçades el país creu en nosaltres. El pitjor és que l'empitjorament comença a empitjorar. I, clar, el drama de ser president és que si un es posa a resoldre els problemes d'Estat no li queda temps per governar.”

Eternament Mafalda, interpretar el món amb un somriure o amb una ganyota, segons escau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada