Dedicat a la Myriam Almarcha que em va fer descobrir la història de la Maternitat d'Elna.
He vist anunciat que el
Periòdic de Catalunya posarà a l’abast dels seus lectors un llibre, de la
historiadora Assumpta Montellà, que recull la història de la maternitat d’Elna,
una història molt present a Catalunya nord i prou desconeguda en altres indrets.
A la base de la història,
una dona, Elizabeth Eidenbenz, una mestra suïssa originària de la classe
mitjana i de religió protestant, amb unes fortes conviccions humanitàries que
la van portar a formar part ben jove de l’Associació d’ajuda als nens de la
guerra. El voluntariat la va empènyer a col·laborar durant la guerra civil
espanyola, posant-se per principis al costat de dones i nens republicans
perjudicats per la contesa i, més endavant, acompanyant-los en l’exili als
camps de concentració que s’havien instal·lat al Rosselló. Allí, cansada de
veure com les malalties, la desnutrició i les penúries condemnaven moltes dones
joves i els seus fills a la mort, va iniciar, juntament amb el també suís Karl
Ketter, la seva particular batalla per tal de convertir un palauet abandonat de
la família Bardou-Job, a la sortida d’Elna, en un centre d’acolliment per a
dones embarassades i nadons.
Tot i les nombroses
dificultats i les traves administratives i econòmiques, amb ajuts
internacionals l’Elisabeth i el seu equip van aconseguir acollir i donar cura a
dones i nounats; al principi, la major part provenien dels camps d’Argelers de
la Marenda i Ribesaltes, però més tard també van rebre els que fugien de la
dictadura espanyola o de l’ocupació alemanya.
Cal reconèixer la seva valentia sabent que va utilitzar tots
els mitjans, legals o no, al seu abast per aconseguir la seva missió, arribant
a falsificar documents per enganyar la Gestapo o a associar-se amb la Creu Roja
per garantir una major neutralitat al centre; una missió que es va saldar amb
l’acolliment de 597 nounats de vint-i-dues nacionalitats diferents, encara que majoritàriament
espanyols, jueus i gitanos.
Una història edificant per
una època potser mancada de referents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada