14 d’abr. 2014

Elisabeth Eindenbenz o la maternitat d’Elna 14-04-2014 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta

Dedicat a la Myriam Almarcha que em va fer descobrir la història de la Maternitat d'Elna.

He vist anunciat que el Periòdic de Catalunya posarà a l’abast dels seus lectors un llibre, de la historiadora Assumpta Montellà, que recull la història de la maternitat d’Elna, una història molt present a Catalunya nord i prou desconeguda en altres indrets.
A la base de la història, una dona, Elizabeth Eidenbenz, una mestra suïssa originària de la classe mitjana i de religió protestant, amb unes fortes conviccions humanitàries que la van portar a formar part ben jove de l’Associació d’ajuda als nens de la guerra. El voluntariat la va empènyer a col·laborar durant la guerra civil espanyola, posant-se per principis al costat de dones i nens republicans perjudicats per la contesa i, més endavant, acompanyant-los en l’exili als camps de concentració que s’havien instal·lat al Rosselló. Allí, cansada de veure com les malalties, la desnutrició i les penúries condemnaven moltes dones joves i els seus fills a la mort, va iniciar, juntament amb el també suís Karl Ketter, la seva particular batalla per tal de convertir un palauet abandonat de la família Bardou-Job, a la sortida d’Elna, en un centre d’acolliment per a dones embarassades i nadons.
Tot i les nombroses dificultats i les traves administratives i econòmiques, amb ajuts internacionals l’Elisabeth i el seu equip van aconseguir acollir i donar cura a dones i nounats; al principi, la major part provenien dels camps d’Argelers de la Marenda i Ribesaltes, però més tard també van rebre els que fugien de la dictadura espanyola o de l’ocupació alemanya.
Cal reconèixer  la seva valentia sabent que va utilitzar tots els mitjans, legals o no, al seu abast per aconseguir la seva missió, arribant a falsificar documents per enganyar la Gestapo o a associar-se amb la Creu Roja per garantir una major neutralitat al centre; una missió que es va saldar amb l’acolliment de 597 nounats de vint-i-dues nacionalitats diferents, encara que majoritàriament espanyols, jueus i gitanos.

Una història edificant per una època potser mancada de referents...