Fa pocs dies vaig tenir
l’honor de presentar una petita ponència a la Universitat de Perpinyà sobre l’evolució
de la dona a Andorra, dins del marc de l’acte “Le matrimoine catalan”, celebrat
a l’entorn de la commemoració del Dia internacional de la dona. Em va fer certa
gràcia retornar a Perpinyà, una ciutat en la què vaig passar un parell d’anys a
l’adolescència i algun estiu, a posteriori, ja fa més de vint anys.
Recordava la ciutat de
província, una barreja d’arrels pageses i d’aspiracions burgeses, que acollia
sense recança immigrants de tot tipus, una actitud social que s’ancorava en un
passat històric en què el Rosselló havia
rebut tota mena d’exiliats polítics. També recordo, més tard, els comentaris
dels amics de la regió, que es queixaven de la presència aclaparadora
d’immigrants magrebins i com, també, molts d’ells havien emprès volada per
instal·lar-se en altres urbs més acomodades o menys provincianes.
Al llarg dels darrers anys aquesta
ciutat s’ha mantingut políticament a la dreta, amb algun escàndol pel mig (frau
electoral del mitjó), fins arribar a avui (diumenge pel lector), en què es
decideix si el nou alcalde continuarà sent de l’UMP (gràcies al desistiment del
candidat de l’esquerrà PS?) o serà de l’extrema dreta.
Puc entendre el pes del
conservadorisme en la regió, perquè el seu tarannà històric i polític ja ho
marca. També puc considerar el fet que la por empenyi moltes persones a
refugiar-se en l’extrema dreta, quan es troben en una regió econòmicament
deprimida i que compta amb un elevat nombre d’aturats. Finalment, també puc valorar
que l’aura del candidat Aliot, com a vicepresident del FN i company de la líder
del partit, pesi en la balança. El que m’estranya, però, és que quasi la meitat
dels electors s’abstinguessin a la primera volta, mostrant una clara
indiferència pel futur de la seva ciutat, una ciutat que –tot i un clar rebrot
catalanista en l’àmbit més intel·lectual– vaig trobar apagada i lluny de la
ciutat plena de vida de finals dels anys 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada