Fa uns dies ens arribava un estudi de Nielsen,
fet als Estats Units, encaminat a valorar l’impacte que té sobre les persones
l’ús dels mitjans electrònics. Pot semblar un tema llunyà però no ho és gens,
en una època en què, bé per la vida laboral bé per la vida personal, les
persones alternen la utilització de pantalles al llarg de tot el dia:
l’ordinador, el telèfon mòbil, la televisió, la tablet...; és evident que això alguna
influència ha de tenir sobre el cervell i el comportament. L’estudi estima que
als Estats Units un adult passa una mitjana d’onze hores al dia davant d’una
pantalla, un resultat segurament similar al que sortiria a Europa.
Els perills detectats són diversos i varien
en funció de factors com, per exemple, l’edat, però de forma comuna es constata
que, en relació amb la salut –a banda d’agreujar els perills derivats del
sendentarisme: com a mínim es duplica la possibilitat de patir algun accident
cardiovascular– provoca disfuncionaments cognitius, influeix en els problemes
del son i incrementa en un 30% les possibilitats de patir Alzheimer de forma
més prematura.
El professor
Michel Desmurget, que es dedica a la recerca en l’àmbit de les neurociències
cognitives, explica que una hora passada davant d’una pantalla equival a 22
minuts menys de vida i que el seu abús és equiparable a l’impacte del tabac;
segons ell, una hora de televisió diària rebaixa, de mitjana, de dos a dos anys
i mig l'esperança de vida.
Com evitar aquests problemes? La deducció és
òbvia: cal reduir al màxim l’ús de pantalles electròniques a les nostres vides
i, sobretot, a les dels infants ja que, a banda dels influxos negatius per a la
salut, els hi retalla el desenvolupament intel·lectual i els hi fa davallar les
capacitats d’aprenentatge lingüístic.
Deixant de banda els casos
de dependència, que ja es comencen a tractar de forma habitual, caldrà veure si
de cara al futur no sortirà una nova patologia de malaltia laboral pels que,
com servidora, passem moltes hores davant l’ordinador.
