Un dia, a l’autobús cap a Barcelona, se m’assenta a la
vora una riallera coneguda de la meva filla –clònica de moltes de la seva
generació: cara bonica, bona dentició, melena llarga i ulls vius ressaltats pel
maquillatge–; després d’intercanviar sobre els estudis i la família, s’aïlla
amb el seu mp3 i s’adorm amb els auricular posats. Al cap d’una bona horeta la
noia es desperta, em somriu, guarda el seu aparell de música i treu el seu
ordinador portàtil i es torna a col·locar els auriculars. Veu que vaig mirant
la pantalla i traient-se un auricular em diu: “És Mujeres y hombres y viceversa”.
Com a bona seguidora del Ferran Monegal, sé de quin programa escombraria es
tracta i dec posar cara rara, ja que la noia s’apressa a justificar “És que hi
surt una de Sant Julià que conec”. Em passa un auricular i veig una tronista
que es diu Andrea; escolto la intervenció de la seva mare –casualment, ella sí
la reconec– que amb total naturalitat presenta la filla. Em fa certa gràcia i
el primer que penso és que quina manera tan diferent de promocionar Andorra. Li
pregunto a la noia què li sembla i em diu que ella no hi aniria mai com a tronista
però que “el programa és la canya i cobres fins i tot per assistir-hi de públic”.
Uns mesos més tard, un article revela que la tronista
s’ha convertit en la primera dona del país a sortir a
la portada de l’Interviu; es percep l’interès de l’informador quan tracta sobre
els diners guanyats per la noia. Al moment d’escriure aquesta columna miro els
comentaris penjats al digital i hi retrobo el fidel reflex de la nostra
societat: des dels que feliciten la noia per espavilada, passant pels que
bavegen davant la nuesa de la joveneta, pels cínics que recomanen el seu
fitxatge a Naturlàndia, pels moralistes que ressalten que surt de l’escola
andorrana i pels liberals que diuen “laissez faire, laissez passer”.
Si tampoc és tan difícil, diuen que l’èxit és el valor
personal multiplicat per les circumstàncies; som lliures de triar els
valors i les circumstàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada