Transparència: formes i fons 11-11-2013 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta

Aquesta setmana passada Andorra s’ha convertit en el seixantè signatari del Conveni sobre assistència administrativa mútua en l'àmbit de la fiscalitat, una acció més en el camí que el nostre país s’ha marcat cap a la transparència, i demostració d’una clara voluntat de cooperació contra de l'evasió i el frau fiscal en l’àmbit internacional. Aquesta signatura –pendent de ratificació per part del Consell General–, que es correspon amb la voluntat dels principals partits polítics del país, representants d’una àmplia majoria ciutadana, ha provocat un cop més una reacció discordant en l’àmbit més conservador.

Paral·lelament, ens hem assabentat per un mitjà –de forma més o menys tergiversada– que un bon nombre de professionals del país –alguns dels quals força coneguts i representatius– no havien respost un qüestionari de la UIF (Unitat d’Intel·ligència Financera) que pretenia verificar si coneixien i s’implicaven en la lluita contra el blanqueig del diner. El debat es trobava servit al voltant de les formes (com s’havia tramès, el to poc adequat de la missiva i l’amenaça explícita en cas de no resposta) i el fons (fins on tenien l’obligació de respondre).

En ambdós casos ens trobem amb elements comuns, veient com alguns –pocs– maniobren per anar frenant Andorra en el seu camí cap a l’assimilació internacional.

Pels ciutadans rasos és difícil acceptar que, tot i representar una minoria, algunes persones s’aferrin a un passat dubtós fet d’operacions fosques, de passejos al fil de la navalla i de prosperitat basada en l’alegalitat, quan no en la il·legalitat, davant els països del nostre entorn. Es fa difícil entendre que a aquesta minoria, orientada al manteniment del seu lucre i poder, li importi tan poc el seu país. Com deia Bernanos, són els demòcrates els que fan la democràcia, i la majoria no ens podem deixar manipular per una minoria interessada que, emparant-se en pretextes sobiranistes o economicistes, frena els pocs avenços en què la majoria dels ciutadans estem d’acord.