La setmana passada no ha estat precisament fausta pels
nostres veïns espanyols: s’han assabentat que el nombre d’aturats s’ha
multiplicat per set al llarg de la crisi i que de cada tres llicenciats
universitaris un està a l’atur; això, sumat al fet que tothom té clar que un de
cada quatre ciutadans espanyols es troba en la mateixa situació, no porta
precisament a l’optimisme.
Malgrat les diferents intervencions governamentals que
auguren que això s’acaba i que la represa serà propera, les dades estadístiques
cruents, lligades a les retallades de drets socials i sanitaris, han portat a
un escepticisme globalitzat, i la major part dels ciutadans s’han tornat uns
descreguts respecte als polítics, siguin del costat que siguin.
Mentre tant, un jove bilbaí, enginyer de camins –a l’atur,
cal dir-ho?– s’ha plantat a la Puerta del Sol madrilenya en vaga de fam per
crear consciència ciutadana i per que la gent “desperti de la letargia”. Altres
joves i gent molt més gran, antics indignats, s’han posat al seu costat per
donar-li suport, però sembla que de moment sense resultats concloents.
Aquesta letargia no és exclusiva d’Espanya; a Portugal, a
Grècia o a Itàlia, per exemple, també en saben alguna cosa. Molts rebutgen la
idea d’un determinisme de les poblacions mediterrànies, però sí sembla que més
enllà de la letargia i del “qui dia passa any empeny”, arreu trobem una
resignació, una crítica sempre en petit comitè, una por a dir, a fer, a
manifestar, que al cap i a la fi només fan pensar en un determinisme victimista que no porta més enllà d’esperar que la
solució vingui d’un altre lloc per obra de... ningú sap què. Tot plegat, una
actitud perfecta per a la inacció i per que les coses no canviïn, en benefici
dels mateixos de sempre.
Balzac deia que “la resignació és un
suïcidi quotidià” i que “el desgraciat en resignar-se acompleix la seva
desgràcia”. La revolta, l’acció i la implicació són els únics camins per fer
canviar les coses, perquè el determinisme només hi serà mentre el deixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada