22 d’oct. 2013

Determinisme? 21-10-2013 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


La setmana passada no ha estat precisament fausta pels nostres veïns espanyols: s’han assabentat que el nombre d’aturats s’ha multiplicat per set al llarg de la crisi i que de cada tres llicenciats universitaris un està a l’atur; això, sumat al fet que tothom té clar que un de cada quatre ciutadans espanyols es troba en la mateixa situació, no porta precisament a l’optimisme.
Malgrat les diferents intervencions governamentals que auguren que això s’acaba i que la represa serà propera, les dades estadístiques cruents, lligades a les retallades de drets socials i sanitaris, han portat a un escepticisme globalitzat, i la major part dels ciutadans s’han tornat uns descreguts respecte als polítics, siguin del costat que siguin.
Mentre tant, un jove bilbaí, enginyer de camins –a l’atur, cal dir-ho?– s’ha plantat a la Puerta del Sol madrilenya en vaga de fam per crear consciència ciutadana i per que la gent “desperti de la letargia”. Altres joves i gent molt més gran, antics indignats, s’han posat al seu costat per donar-li suport, però sembla que de moment sense resultats concloents.
Aquesta letargia no és exclusiva d’Espanya; a Portugal, a Grècia o a Itàlia, per exemple, també en saben alguna cosa. Molts rebutgen la idea d’un determinisme de les poblacions mediterrànies, però sí sembla que més enllà de la letargia i del “qui dia passa any empeny”, arreu trobem una resignació, una crítica sempre en petit comitè, una por a dir, a fer, a manifestar, que al cap i a la fi només fan pensar en un determinisme victimista que no porta més enllà d’esperar que la solució vingui d’un altre lloc per obra de... ningú sap què. Tot plegat, una actitud perfecta per a la inacció i per que les coses no canviïn, en benefici dels mateixos de sempre.

Balzac deia que “la resignació és un suïcidi quotidià” i que “el desgraciat en resignar-se acompleix la seva desgràcia”. La revolta, l’acció i la implicació són els únics camins per fer canviar les coses, perquè el determinisme només hi serà mentre el deixem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada