La necessitat imperiosa de donar notícies i
de cridar l’atenció del públic per part d’alguns mitjans de comunicació no és
una qüestió nova. Recordo que ja fa molts anys determinats mitjans s’havien
especialitzat en la difusió de notícies sensacionalistes, això sí, sempre
basades en unes “bones fonts”. En aquella època aquestes publicacions
–recordem, per exemple, “Ici Paris” a França o “El Caso” a Espanya– eren poques i s’adreçaven a un tipus de
públic ben definit i força acotat, per no dir restringit.
Amb el pas del temps aquesta tendència
sensacionalista es va anar estenent i mitjans amb una reputació de seriositat
indiscutible –probablement moguts per la
llei de la supervivència, la sempre amenaçant competència o pels índex
d’audiència– es van endinsar en aquest món de la cerca de la notícia més
impactant, això sí, comptant sempre amb “bones fonts”.
La globalització de la informació i
l’aparició de “La” xarxa –beneït sigui Internet– han permès poder gaudir de
moltes més notícies i de comptar amb una rapidesa en la difusió, que abans
tampoc es tenia. De cop, les “bones fonts” s’han multiplicat i, ara per ara,
poder-les contrastar és cada cop més difícil.
En aquesta línia, ha resultat impactant
l’experiència d’un periodista de la prestigiosa revista Science, que ha publicat
un treball aclaparant sobre les derives del sistema de publicació d'articles
científics d’accés lliure a Internet. Inventant un fals autor científic i un
fals article sobre un descobriment relacionat amb el càncer, ha sotmès aquest
text a diverses revistes científiques i més de la meitat l'han publicat.
No pretenc posar en dubte tot allò que es
publica; ara bé, és fonamental per als mitjans –més enllà de sensacionalismes o
de primícies– l’obligació de contrastar les fonts abans de difondre qualsevol
noticia. Es tracta de donar una informació veraç i fidedigna, per que el públic
es pugui construir una opinió fonamentada. “Ben informats els homes són
ciutadans, mal informats esdevenen súbdits” (A. Sauvy).
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada