L’entrevista al Papa de dijous passat ha
estat, sembla, el principi del revulsiu que necessita el catolicisme del nostre
temps. Seguint en la línia de la seva primera frase provocadora Qui sóc jo per jutjar? i sense trencar
amb els conceptes clàssics de l’Església, va reconèixer la necessitat de trobar
un nou equilibri i un apropament a la realitat, si no es vol veure el seu ensorrament.
No repetiré les seves opinions sobre temes com l’homosexualitat, l’avortament o
els mètodes anticonceptius, a bastament difosos, només remarcaré que la seva
identificació amb pel·lícules com La Strada
de Fellini o Roma, città aperta de
Rossellini, ja és en sí un missatge.
Si bé és cert que a l’Església encara li
queda molt per fer per poder recuperar el seu lideratge moral en la societat, i
deixant de banda el fet que avui el seu cap visible comenci a donar unes passes
decidides cap a l’evolució necessària, no cal oblidar que ja fa temps que van
sorgint personatges, a l’església catòlica, amb comportaments poc ortodoxos a
l’ús (en relació amb la línia més arcaica i conservadora), que s’han sabut
posicionar i trobar el camí per apropar-se a la societat; un dels més recents
és el de Teresa Forcada, que en un inici va destacar conjuminant ciència i
religió, i a hores d’ara ha esdevingut líder d’opinió en qüestions polítiques.
Però l’evolució, o en aquest cas la
revolució, requereix també de la feina humil i sovint a l’ombra de nombrosos
eclesiàstics que són capaços, en el seu dia a dia, de posar en pràctica els
principis de l’església catòlica adaptats a la realitat social d’avui, per tal que
la fuita de fidels no esdevingui una sagnia; aquí, al nostre país, n’hem tingut
exemples fefaents, com Ramon Rossell o Pere Cañada, a qui l’església catòlica
deu –potser sense saber-ho– molts batejos, casaments i actes que, si no hagués
estat per ells, no s’haurien produït dins del marc religiós.
La supervivència passa per l’adaptació, però
l’adaptació en temps real; aquest és el nou repte del catolicisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada