10 de febr. 2013

El racisme malmet l'intel·lecte? Febrer 2013 - FÒRUM.ad - Ut opinor



Ja sabeu que soc fan dels estudis, enquestes i estadístiques, segurament per allò de la feina, però molt sovint i més enllà de l’àmbit professional, alguns estudis sociològics em criden l’atenció. Un cas recent, publicat el passat mes de desembre, és el dels resultats d’un estudi sobre l’impacte que té el racisme sobre les persones.

Fins fa poc els estudis s’havien fixat majoritàriament en el perquè o en els efectes del racisme sobre la societat, però el psicòleg israelià Carmit Tadmor va pensar que el racisme havia d’influir també en la ment de les persones, així que va mirar de mesurar la influència de les creences racistes sobre els individus.

La conclusió genèrica a la què ha arribat resulta força interessant: ser racista fa ser més ruc i limita la creativitat de les persones, bàsicament perquè molt sovint el fet de tenir prejudicis és una mostra de falta d’intel·ligència i perquè els intel·lectes més brillants són els que tenen més obertura d’esperit. El senyor Tadmor i els seus col·laboradors, en base als resultats dels seus estudis, constaten que la mentalitat pròpia del racisme implica una forma de tancament o bloqueig de la ment, els efectes del qual impactarien en la creativitat, ja que les valoracions racistes impliquen sobretot classificar la gent per categories i pensar de forma estereotipada.

L’estudi, realitzat als Estats Units i a Israel, es va iniciar prop de tres grups diferents d’estudiants, a partir de tres orientacions distintes. Mentre que als del primer grup se’ls hi va fer creure que el racisme tenia uns fonaments científics –mitjançant la lectura d'un article fictici que abonava les teories racistes, als del segon grup se’ls hi va lliurar un article verídic, oposat a les teories racistes, i els del tercer grup van poder llegir un article científic i inocu sobre l’aigua.

Després d'aquestes lectures, es va fer un test de creativitat lleugerament diferent el Remote Associates Test (RAT) darrera el qual s'amagava un principi molt simple: es tractava de trobar quina paraula era el punt comú entre altres mots diversos, per exemple, a la pregunta: quina paraula associaries als termes "ping pong" i "menjar"? la resposta adequada seria "taula". Per aconseguir un bon resultat en aquest test, cal fer prova d'un mínim de creativitat per trobar les bones associacions, en definitiva, tenir una mica d’imaginació. Un cop fets aquests exercicis, els participants havien d'omplir un qüestionari per avaluar el seu grau de creença en les teories racistes.

Els resultats van ser contundents: els estudiants del grup que havia llegit l'article racista van ser molt inferiors als dels altres grups, en l’àmbit de la creativitat. Per corroborar aquests resultats, l’equip de Tadmor va sotmetre dos nous grups d’estudiants a prova, el primer composat per joves d’origen caucàsic, el segon composat per joves d’origen asiàtic. Cadascun d'aquests dos grups, dividits a la seva vegada en tres subgrups, va estar sotmès a la mateixa lectura d’articles que en l’experiment anterior. En la segona part, però, la prova de creativitat va variar: es tractava de resoldre trencaclosques, com per exemple trobar la manera d’enganxar una espelma a la paret només amb l’ajuda de l’espelma, d'una caixa de llumins i d’unes agulles de cap –tan senzill com clavar la caixa de llumins a la paret amb les agulles i col·locar al damunt l’espelma. En l’última etapa de l'experiment, els participants dels dos grups havien d'omplir dos qüestionaris, el primer per avaluar el seu grau de racisme i el segon la seva clausura de ment.

Els resultats es van confirmar un cop més, ja que els joves influïts per l’article racista no solament eren els menys creatius sinó que, a més, eren els més “obtusos”.
Les conclusions dels investigadors són evidents: la ment humana és fàcil d’influenciar quan se suputa una base científica, el pensament racista, més enllà del políticament correcte, perjudica intel·lectualment i resta creativitat, limitant l’obertura de la ment i portant a judicis estereotipats. D’altra part, també van deduir que aquest experiment, vàlid pel racisme, també ho és segurament per qualsevol dels altres comportaments sectaris que són tan freqüents a les nostres societats: sexisme, sectarisme, classisme...

Queda clar que la ment funciona millor quan està oberta, quan no es troba torbada o sotmesa a influències perjudicials i que l’única manera de no caure en manipulacions és mantenir l’esperit crític, desenvolupar la curiositat, així com qüestionar i qüestionar-se.