La corrupció, segons el diccionari i
en el seu sentit més ampli, és l’acció de corrompre, és a dir, alterar alguna
cosa transformant-la en quelcom d’insà, o desviar algú de la rectitud, del
deure, o bé encara induir a obrar il·legalment; és un concepte amb el qual,
malauradament, ens anem familiaritzant cada cop més.
De forma més allunyada, algun
sociòleg identifica com a corrupte tot comportament que, de convertir-se en
coneixement públic, condueix a l’escàndol. Aquesta darrera definició –per a mi
totalment parcial– és, pel que sembla, la que es correspon més amb la realitat,
perquè té en compte la publicitat que es dona a certes accions de corruptela i
deixa al marge allò que no se sap o que no es pot demostrar. De fet, el que
coneixem de la corrupció sol provenir dels escàndols publicats als mitjans o de
les condemnes judicials; de la resta poc en sabem, si no és sotto voce mitjançant l'experiència
personal de coneguts o amics.
Hi ha molts tipus de
corrupció, en l’àmbit públic: autoritats (polítiques o no) que accepten favors
com a mostra de bona voluntat, nepotisme en designacions oficials i adjudicació
de contractes, autoritats que es desvien de la llei o es fan la llei a mida en
benefici propi o aliè, o que es beneficien de decisions públiques a través de
negocis complementaris; fins i tot, en alguns països, poden arribar a tolerar
el crim organitzat a canvi de compensacions. En l’àmbit privat també pot ser
moneda corrent i una pràctica acceptada, tant a nivell empresarial com personal;
un exemple n’és el de militants d’un partit polític que canvien sobtadament la
seva fidelitat per raons econòmiques o professionals.
Sovint la corrupció està
tan integrada en la societat que ja ni tan sols es percep el problema i només
en moments de crisi, com l’actual, l'opinió pública es commou per les
pràctiques posades a la llum pública. La crítica i la denúncia d’alguns no és
suficient, la societat ha d’assumir la seva part de culpa i de complicitat:
se’n diu passivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada