28 de gen. 2013

Corrupció 28-02-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



La corrupció, segons el diccionari i en el seu sentit més ampli, és l’acció de corrompre, és a dir, alterar alguna cosa transformant-la en quelcom d’insà, o desviar algú de la rectitud, del deure, o bé encara induir a obrar il·legalment; és un concepte amb el qual, malauradament, ens anem familiaritzant cada cop més.
De forma més allunyada, algun sociòleg identifica com a corrupte tot comportament que, de convertir-se en coneixement públic, condueix a l’escàndol. Aquesta darrera definició –per a mi totalment parcial– és, pel que sembla, la que es correspon més amb la realitat, perquè té en compte la publicitat que es dona a certes accions de corruptela i deixa al marge allò que no se sap o que no es pot demostrar. De fet, el que coneixem de la corrupció sol provenir dels escàndols publicats als mitjans o de les condemnes judicials; de la resta poc en sabem, si no és sotto voce mitjançant l'experiència personal de coneguts o amics.
Hi ha molts tipus de corrupció, en l’àmbit públic: autoritats (polítiques o no) que accepten favors com a mostra de bona voluntat, nepotisme en designacions oficials i adjudicació de contractes, autoritats que es desvien de la llei o es fan la llei a mida en benefici propi o aliè, o que es beneficien de decisions públiques a través de negocis complementaris; fins i tot, en alguns països, poden arribar a tolerar el crim organitzat a canvi de compensacions. En l’àmbit privat també pot ser moneda corrent i una pràctica acceptada, tant a nivell empresarial com personal; un exemple n’és el de militants d’un partit polític que canvien sobtadament la seva fidelitat per raons econòmiques o professionals.
Sovint la corrupció està tan integrada en la societat que ja ni tan sols es percep el problema i només en moments de crisi, com l’actual, l'opinió pública es commou per les pràctiques posades a la llum pública. La crítica i la denúncia d’alguns no és suficient, la societat ha d’assumir la seva part de culpa i de complicitat: se’n diu passivitat.