Aquest dissabte passat es van iniciar a Yucatán (Mèxic) les cerimònies marcant el començament del canvi d’era maia, interpretat per alguns com una profecia de la fi del món. De fet, segons el calendari maia ens trobem a l’acabament d’un cicle que ha durat 5.200 anys, la culminació del qual es preveu el 21 de desembre. Els maies creients es troben doncs, en aquests moments, fent les seves ofrenes al déu de la lluna i oferint blat de moro a dojo a Ixchel, símbol de la fertilitat. Aquest esdeveniment –anunciat de forma més o menys catastrofista i a bastament tractat en els diversos mitjans del món– no deixa de ser una festivitat que se celebra, a més del sud de Mèxic, a Guatemala, a Belize, al Salvador i a Honduras.
S’han buscat diferents explicacions per justificar l’esdeveniment. La més senzilla és la de l’arqueòleg Steve Alten, segons el qual aquesta data –que es va trobar gravada en una estela, el «Monumento 6», conservat al centre arqueològic de Mucuspana, a El Tortuguero (sud del Mèxic)– cal interpretar-la com l’anunci d’un canvi d’era en què es preveu el retorn de la divinitat Bolonyocte “aquell que torna a posar el temps en marxa”.
Altres científics del món s’hi han abocat; recentment, el prou reconegut centre nacional francès de recerca (CNRS) ens ha recordat que els maies no han profetitzat mai el final del món pel 21 de desembre de 2012, i coincideixen en creure que la inscripció “4 ahau 3 kankin” marca en el calendari maia la data del final d'un gran cicle.
El pànic avança però, i s’han preparat dispositius especials d’intervenció, ja que se sospita que persones prou fràgils intentin suïcidis individuals o col·lectius. Mentrestant, a Bugarach (Aude) –no gaire lluny de casa nostra– s’ha incrementat la vigilància front al rumor de que la muntanya veïna seria l’únic lloc que se salvaria del cataclisme final.
En una època de desficis potser sí que ens convindria un canvi d’era, tornar a posar el temps i les voluntats en marxa cap a un món més just i equilibrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada