No em canso d’explicar als
joves els perills de donar als amics codis d’accés a pàgines d’internet o a les
xarxes socials; els sembla normal facilitar o intercanviar passwords amb el pretext de tenir una presència més constant o de
fer més divertides les aportacions. A hores d’ara, tot i les múltiples
recomanacions de vigilància, també passa i és freqüent que l’ús d’un ordinador, en el qual s’han
memoritzat uns codis d’accés, fa que el següent usuari es trobi amb la
facilitat de poder accedir a les mateixes pàgines i sota la mateixa identitat
que el seu antecessor. Aquest, després, es pot trobar que algú ha “trollejat”
el seu compte i ha penjat comentaris o imatges de gust més o menys dubtós.
Fa pocs dies hem pogut
veure com s’ha desemmascarat un usuari de xarxes socials que, amagat sota
diferents sobrenoms, portava blocs i interactuava en plataformes i fòrums
relacionats amb la pornografia, la pedopornografia i el racisme, on fomentava,
entre d’altres, la violència contra les dones, l’incest, la persecució de jueus
i d’àrabs, i un llarg etcètera.
Aquest blogger poc
convencional, que comptava amb prop de 20.000 seguidors (tot un èxit), va
despertar la curiositat d’un periodista que, després d’un llarg procés
d’investigació, va acabar descobrint l’autor real de tot plegat: es tractava
d’un informàtic de 49 anys, pare i avi de família, amb un aspecte anodí i uns
interessos corrents, l’activitat del qual era coneguda per la seva família i que,
a conseqüència de la seva gesta, ha perdut la feina i s’ha vist eliminar de les
seves xarxes de predilecció.
Tothom hauria de saber que
el rastre informàtic permet arribar a identificar els usuaris i que, per tant,
el nostre ordinador i les nostres dades han d’estar curosament resguardades de
qualsevol manipulació per part d’altres persones. Ja que som susceptibles de veure
la nostra identitat investigada i difosa per Internet, hem de ser totalment
responsables d’allò que hi aboquem i, també, de tenir cura que ningú ho pugui
fer per nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada