15 d’oct. 2012

#españolisado 15-10-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



Si el “pobre Wert” –tal i com s’hi va referir el Rei d’Espanya– s’imaginava provocar reaccions afirmant la necessitat d’espanyolitzar els nens catalans, el què segurament no sabia és que, més enllà dels exabruptes polítics o dels comentaris més o menys encertats d’opinadors de la pell de brau, aconseguiria despertar la xarxa social Twitter a Catalunya i més enllà.
Tot va començar amb la creació d’un hashtag (paraula o paraules precedides de la tecla dita coixinet que crea un tema al voltant del qual qualsevol usuari pot fer-hi les seves aportacions) #españolisado, que va congregar tot el sentit de l’humor i de la ironia dels usuaris de la xarxa. Mentre uns van optar per espanyolitzar cançons infantils, altres van triar fer traduccions literals del català al castellà d’expressions corrents o es van apressar de reprendre en castellà les dites i els proverbis més genuïns i autòctons. Mentre una iaia deia que “cuidado con ese Wert que tiene la cabeza llena de gorriones y se la sabe larga”, uns altres afirmaven que aquest cas “está para alquilar sillas” o que “la había hecho de la altura del campanario”. El Quim Monzó trobava que “están haciendo un grano demasiado”; un altre, més sentit, creia que “con ese Wert hemos bebido aceite” mentre que, de forma més moralitzadora, alguns deien que  “españolizar canallas catalanes es soplar y hacer burbujas” o que “un político como tiene que ser no toca la cerca-vive a sus ciudadanos. Wert ha hecho el melocotón”. A banda, molts usuaris es van esforçar en qualificar-lo adequadament i, això si, de forma espanyolitzada: “un sueña tortillas”, “más justo que una cerradura de golpe”, “un tapón de corcho”, “una cabeza cigraño”, “una flor de higo lame hilos”, “moscardón”... o deien que estava com “un viejo pansido” o “una luz”. Finalment, altres se’n van desentendre, també de forma espanyolitzada: “y un cordero negro con patas rubias”, “que no nos toquen los pimientos” o, més radicalment, “se ha acabado el brócoli, ¡buen viento y barca nueva!”.