12 de nov. 2012

Com estàs? 12-11-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



És curiós –per no dir trist– veure com les maneres de fer han anat canviant  al llarg d’aquests anys de crisi. Si la salutació amb somriure és la forma més comuna d’entaular conversa, i la primera pregunta de la trobada, per breu que sigui, segueix sent el tòpic “com estàs?”, la resposta ja no és tan comuna; per un que respon “bé”, la majoria diu “anar fent, anar aguantant o anar tirant”, mentre que la resta fins i tot contesta “malament” i acaba detallant de forma més o menys breu els problemes que ha viscut en els darrers temps.

No és que les normes d’educació hagin canviat, simplement és que moltes persones es troben en tal situació que ja prescindeixen de la hipocresia social, tan practicada en l’era moderna, per abocar sense embuts una situació que, malauradament, ni volen ni poden amagar.

Així van circulant les informacions, certes o no tan certes, sobre la situació d’individus i famílies, i anem veient com s’ensorren les façanes de moltes persones i empreses, aquelles que fa uns anys tothom hauria descrit com a exitoses i que ara, mitjançant la vox populi o els rumors dels passadissos de la Batllia, demostren que la façana, per esplendorosa que sigui, sovint amaga desgavell, improvisació i fins i tot enveja i actuació roïns de familiars, socis o amics.

Les grans mostres de cordialitat i els “ens truquem per anar a dinar un dia d’aquests” s’han anat esvaint i queden a resguard a l’armari de les convencions socials a l’espera de temps millors, per quan resulti més rendible tornar-los a practicar.

Però els usos socials no s’han perdut del tot: mentre que alguns s’empassen l’orgull i mostren les ferides de la crisi, els que han mantingut una situació acomodada i se saben ben resguardats, els segueixen practicant –això sí, amb discreció– i es continuen retrobant entre ells per seguir consumint amb exquisidesa “comme il se doit” i comentant les misèries d’aquells que un dia van ser els seus iguals.

Wells deia “la crisi d’ahir és l’acudit de demà”... malauradament no per a tots.