És curiós –per no dir trist– veure com les
maneres de fer han anat canviant al
llarg d’aquests anys de crisi. Si la salutació amb somriure és la forma més
comuna d’entaular conversa, i la primera pregunta de la trobada, per breu que
sigui, segueix sent el tòpic “com estàs?”, la resposta ja no és tan comuna; per
un que respon “bé”, la majoria diu “anar fent, anar aguantant o anar tirant”,
mentre que la resta fins i tot contesta “malament” i acaba detallant de forma
més o menys breu els problemes que ha viscut en els darrers temps.
No és que les normes d’educació hagin canviat,
simplement és que moltes persones es troben en tal situació que ja
prescindeixen de la hipocresia social, tan practicada en l’era moderna, per
abocar sense embuts una situació que, malauradament, ni volen ni poden amagar.
Així van circulant les informacions, certes o
no tan certes, sobre la situació d’individus i famílies, i anem veient com
s’ensorren les façanes de moltes persones i empreses, aquelles que fa uns anys
tothom hauria descrit com a exitoses i que ara, mitjançant la vox populi o els rumors dels passadissos
de la Batllia, demostren que la façana, per esplendorosa que sigui, sovint
amaga desgavell, improvisació i fins i tot enveja i actuació roïns de
familiars, socis o amics.
Les grans mostres de cordialitat i els “ens
truquem per anar a dinar un dia d’aquests” s’han anat esvaint i queden a
resguard a l’armari de les convencions socials a l’espera de temps millors, per
quan resulti més rendible tornar-los a practicar.
Però els usos socials no s’han perdut del tot:
mentre que alguns s’empassen l’orgull i mostren les ferides de la crisi, els
que han mantingut una situació acomodada i se saben ben resguardats, els
segueixen practicant –això sí, amb discreció– i es continuen retrobant entre
ells per seguir consumint amb exquisidesa “comme
il se doit” i comentant les misèries d’aquells que un dia van ser els seus iguals.
Wells deia “la crisi d’ahir és l’acudit de
demà”... malauradament no per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada