1 d’oct. 2012

Servei d'ordre a proximitat ciutadana 01-10-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Avui, si no hi ha res de nou, succeirà un fet inaudit i força comentat com és una manifestació reivindicativa convocada pels sindicats de la Policia d’Andorra. Deixant de banda el fet en sí –que, cal recordar-ho, entra dins de la lògica i la normalitat democràtica–, cal mirar d’entendre el motiu de la reivindicació que, tot i ser explicada a bastament, no deixa de ser sovint difícil d’entendre per la seva complexitat.
Fa unes dècades, quan el dinamisme i el creixement del nostre país era força remarcable, l’Estat es va trobar que necessitava més personal a les forces de l’ordre però que el nombre d’interessats i capacitats era del tot insuficient. El Govern va crear llavors unes condicions interessants i atractives per tal de captar nous treballadors; es van proposar uns incentius basats en condicions salarials, en edats de jubilació i també en un complement per a la jubilació, fet d’una aportació pública però també d’una retenció sobre els salaris de cada treballador.
El temps va anar passant i, tot i que es modifiqués de tant en tant alguna de les condicions primeres, el que sí va perdurar va ser el complement salarial per a la jubilació amb, però, un “petit” problema: al llarg d’aquest temps, si bé es va fer la retenció als salaris dels policies, ningú es va preocupar d’aprovisionar el fons d’aquesta caixa fins que va saltar el fet a la llum l’any 2010.
A partir d’aquest moment, el Govern es troba deutor d’una important quantitat de diners que, si bé accepta que ha d’assumir tot i els mals moments econòmics, no assoleix la realitat que els policies consideren justa i s’inicia el llarg debat que hem viscut aquests darrers mesos i que porta a la manifestació d’avui.
Espero que s’arribarà a un acord just per tal que –com a mínim– els policies puguin recuperar la part que ells han anat aportant al llarg del temps; espero també que la població, que es troba en molt més greus dificultats, pugui entendre aquesta realitat que no deixa de semblar força allunyada de la seva.