8 d’oct. 2012

Petitesa i grandesa 8/10/2012 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Sembla que les crisis, en el sentit més ampli de la paraula, ens portin a comportaments estranys quan no extraordinaris. Si en molts casos es revelen les facetes positives de les persones, i la solidaritat i la generositat suren, també es manifesten altres accions en les què ens costa reconèixer la humanitat, actuacions fetes de petitesa i d’egoisme, que es recolzen en pretextos de supervivència o de lluita pels ideals. Aquestes actuacions injustificablement justificades només fan que amagar covardies i egocentrisme a ultrança. Perquè, mentre uns tiren cap a l’heroïcitat, altres destapen els aspectes més foscos de la seva personalitat –allò que en altres temps en deien l’ànima–, deixant entreveure el costat tèrbol que cadascú de nosaltres nia en la intimitat? La resposta es deu trobar en l’eterna dualitat de l’ésser humà, ben reflectida en el mirall de Dorian Grey, en el qual ens veiem exposats en tot el nostre esplendor de negror, que tenim la llibertat d’alliberar.

Ningú és honest o bo per naturalesa, però sembla més fàcil ser-ho en circumstàncies favorables; quan van maldades és quan es pot revelar la maldat que fa que som el qui som, amb allò de menyspreable que amaguem. Moguts per les circumstàncies externes, lluny de la dignitat i de l’ètica, ens podem presentar com éssers imperfectes i insegurs, que anem a les palpentes, representant una imatge d’allò que voldríem ser, i que amaga, sovint, pobresa moral i baixesa.

Tot i que els nostres objectius i els camins per assolir-los –lícits o no– ens permeten seguir lluitant o simplement viure, hem de saber que el desconeixement d’ahir i la inseguretat d’avui ens porten inexorablement a la certesa del demà. I –karma o no– el nostre avui, fet d’instants: l’olor de la terra mullada, el vol d’un ocell o la mirada interrogant d’un infant, en un instant breu de lucidesa ens permet albirar que demà deixarem de ser, però que formarem part d’un tot o d’un res que, simplement, ens supera. Només ens cal acceptar-ho i no sucumbir a la vilesa. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada