Sembla que les
crisis, en el sentit més ampli de la paraula, ens portin a comportaments
estranys quan no extraordinaris. Si en molts casos es revelen les facetes
positives de les persones, i la solidaritat i la generositat suren, també es
manifesten altres accions en les què ens costa reconèixer la humanitat,
actuacions fetes de petitesa i d’egoisme, que es recolzen en pretextos de
supervivència o de lluita pels ideals. Aquestes actuacions injustificablement
justificades només fan que amagar covardies i egocentrisme a ultrança. Perquè,
mentre uns tiren cap a l’heroïcitat, altres destapen els aspectes més foscos de
la seva personalitat –allò que en altres temps en deien l’ànima–, deixant
entreveure el costat tèrbol que cadascú de nosaltres nia en la intimitat? La
resposta es deu trobar en l’eterna dualitat de l’ésser humà, ben reflectida en el
mirall de Dorian Grey, en el qual ens veiem exposats en tot el nostre esplendor
de negror, que tenim la llibertat d’alliberar.
Ningú és honest o bo
per naturalesa, però sembla més fàcil ser-ho en circumstàncies favorables; quan
van maldades és quan es pot revelar la maldat que fa que som el qui som, amb
allò de menyspreable que amaguem. Moguts per les circumstàncies externes, lluny
de la dignitat i de l’ètica, ens podem presentar com éssers imperfectes i
insegurs, que anem a les palpentes, representant una imatge d’allò que voldríem
ser, i que amaga, sovint, pobresa moral i baixesa.
Tot i que els nostres
objectius i els camins per assolir-los –lícits o no– ens permeten seguir
lluitant o simplement viure, hem de saber que el desconeixement d’ahir i la
inseguretat d’avui ens porten inexorablement a la certesa del demà. I –karma o
no– el nostre avui, fet d’instants: l’olor de la terra mullada, el vol d’un ocell
o la mirada interrogant d’un infant, en un instant breu de lucidesa ens permet
albirar que demà deixarem de ser, però que formarem part d’un tot o d’un res
que, simplement, ens supera. Només ens cal acceptar-ho i no sucumbir a la
vilesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada