24 de set. 2012

Llibertat d'expressió o provocació 24-09-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



En els darrers decennis hem pogut veure com la radicalització de les creences islamistes s’anava estenen arreu, fins i tot més enllà del propi món de cultura islàmica, i que aquest integrisme –a banda de provocar canvis profunds en la societat que el viu– portava a una violència insospitada en contra de tots – països i individus– els que d’una forma o altra s’hi posicionaven en contra.
Sense entrar a recordar els diversos i sagnants atemptats arran de les guerres de l’Irak o de l’Afganistan, encara rememorem com la publicació de la novel·la “Els versets satànics” de Salman Rushdie va portar aquest a viure com un reclús al llarg de més de deu anys, per evitar la fatwa que s’havia llançat en contra d’ell –en considerar el llibre una blasfèmia– i que va causar, entre altres, la mort d’un dels traductors i d’un dels editors de l’obra.
La publicació fa unes setmanes d’un vídeo anònim als Estats Units arremetent contra la figura del Profeta i, doncs, igualment considerat blasfem, ha tornat a revifar la violència a nivell internacional, provocant nombroses manifestacions i atemptats que s’han cobrat unes vides que no tenien res a veure amb els fets però que representaven el seu país.
És dins d’aquest panorama que la revista francesa Charlie Hebdo va publicar fa uns dies unes caricatures sarcàstiques sobre el Profeta, que també han ofès els islamistes i han portat a la presa de les mesures necessàries per protegir els residents francesos en països musulmans i a diverses detencions a França.
Arran d’aquest fet s’ha desencadenat una important polèmica entre els defensors de la llibertat d’expressió, que la veuen inalienable i per damunt de qualsevol altra consideració, i els que entenen aquesta actuació com una provocació gratuïta i innecessària, que posa foc a la metxa d’un polvorí altament perillós. Kahlil Gibran deia “el mèrit d’un home es troba en el seu coneixement i en els seus actes, no en el color de la seva pell o en la seva religió”; una bona base de reflexió per a uns i altres.