15 de set. 2012

Reinserció 12-09-2012 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Els estats democràtics defineixen la responsabilitat penal de manera clara i els estaments judicials acostumen imposar penes justes quan cal castigar els delinqüents, tenint en compte la finalitat última de corregir i ajudar a la reinserció del culpable. Aquestes bases legislatives i judicials es regeixen per uns paràmetres suficientment estrictes per aconseguir resultar equitatius en la correlació del delicte i de la pena abans de la reinserció; tanmateix, ens trobem sovint amb exemples que fan trontollar la confiança que la ciutadania té en la justícia i aquests darrers dies n’hem pogut seguir alguns casos.


El primer i potser el més sonat, ha estat la condemna d’Anders Breivik –reconegut penalment imputable, el què vol dir en el seu seny– a una pena de 21 anys per la matança de 77 persones que tots recordem. Aquesta pena ha generat un debat dins la societat noruega, on la molts opinen que les penes contemplades per la seva legislació penal són excessivament lleus.

Un altre cas que ha commocionat la societat belga ha estat l’alliberament de Michelle Martin, dona i còmplice de Marc Dutroux –amb qui va segrestar i violar sis nenes, de les quals dues van morir–, que ha aconseguit la llibertat condicional al cap de 16 anys de reclusió (quan estava condemnada a 30 anys) a canvi de fer la reinserció en un convent de monges clarisses, on l’acullen amb la llibertat de sortir i entrar sempre i quan no s’acosti a la residència de les víctimes. La sortida de Martin en llibertat condicional ha generat una profunda indignació, no solament entre les famílies de les víctimes sinó també en gran part de la població.

El darrer cas, encara per jutjar i que sembla revoltar la ciutadania espanyola, és el del presumpte parricida José Bretón, al qual també es presumeix en el seu seny; ja veurem si és condemnat i quina pena li imposarà la justícia, i la que acabarà complint realment.

Potser tenia raó l’escriptor Gunther Weisenborn: «no hi cap manera jurídica d’impartir justícia» i ens hi hem de resignar.