Fa un any des d’aquestes mateixes pàgines vaig ser una de les que –entre tants d’altres– vaig parlar d’allò que havia vist a la Plaça Catalunya de Barcelona: un agrupament de persones de tots orígens i edats que havien decidit acampar per transmetre la idea que un altre món era possible i que tenien la il•lusió comuna de canviar-lo, senzillament per fer-lo millor. Aquest moviment, dit dels indignats, tot i estendre’s més enllà de les fronteres espanyoles, i tot i coincidir amb altres moviments com la primavera àrab, es va acabar apaivagant, continuant però, més modestament, fent reunions assembleàries per tal de veure com realitzar aquells canvis tan necessaris.
Un any més tard les principals ciutats espanyoles han vist el ressorgiment del moviment i, malgrat l’estricte control de les forces de l’ordre, els aplegaments i acampades multitudinaris s’han reproduït, confirmant que la ciutadania encara té veu i que la seva capacitat de mobilització resta intacta a l’hora de reclamar allò que creu just.
El cert és que els motius d’indignació no són iguals que els de l’any anterior, són majors i revesteixen més gravetat. Si llavors se sabia de l’endogàmia entre poders polítics i poders financers, el cas flagrant de Bankia ho ha fet encara més evident. Si arreu els governs de dretes han apostat per l’austeritat i les retallades, Espanya les ha patit en carn pròpia en dos dels pilars de l’estat del benestar, com són la sanitat i l’educació. Pel que fa a la transparència i a una nova forma de fer política, els partits han continuat cavalcant immunes als lladrucs de la ciutadania i, tot i les eleccions democràtiques, s’ha confirmat l’abisme existent entre governants i governats.
A Madrid, el dissabte a mitjanit, milers de persones van emetre crits en silenci, les mans alçades, com a milers de rèpliques del personatge desesperat de Munch, una manera de transmetre l’angoixa i la necessitat vital del canvi i de fer certa la citació “Si volem que alguna cosa duri fem-la bella no eficaç”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada